Climatologia i classificació sinòptica de mànegues marines al mar Balear (1989-2021)

Abstract

L'estudi climàtic de múltiples mànegues marines és una eina necessària per conèixer el comportament d'aquest fenomen i la construcció de bases de dades sòlides amb les quals analitzar-les. Aquest treball tracta l'anàlisi de 712 casos de mànegues en 456 dies al mar Balear, que comprèn la regió limitada aproximadament per les costes de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, entre els anys 1989 i 2021. En aquest període es fa una anàlisi de la distribució espacial i temporal de les mànegues, les agrupacions d'aquest fenomen en episodis múltiples o outbreaks i les característiques sinòptiques principals en les quals es formen. Els resultats obtinguts demostren que les mànegues marines són comunes a la regió del mar Balear i no obeeixen a factors geogràfics particulars, sinó que hi ha una relació directa amb les àrees densament poblades. De mitjana anual s’observen entre 10 i 12 mànegues a les costes catalanes, entre 7 i 9 mànegues a l'arxipèlag balear i entre 2 i 3 a la costa valenciana. Totes elles es concentren principalment entre el final de l'estiu i la tardor, just quant la temperatura superficial de la mar és màxima i el desenvolupament de fenòmens convectius ja favorable. La classificació sinòptica automàtica de Jenkinson and Collison (1977), modificada per Miró (2017) i Miro et al. (2020), ha demostrat que en les tres regions el tipus sinòptic majoritari en la formació de mànegues és el cicló, seguit de la baixa en superfície o indefinit, el solc, el flux del nord-est, del nord i del sud-oest. A més, s'ha observat com la majoria dels outbreaks de mànegues es varen produir sota les condicions de depressions profundes