Tractament de la síndrome de la hipermobilitat articular generalitzada en nens. Revisió bibliogràfica

Abstract

Introducció: La hipermobilitat articular (HA) es defineix com el moviment més enllà del normal en una articulació causant una menor rigidesa. Els nens són més hipermòbils que els adults, mantenint una relació inversa amb l’edat. Per al seu diagnòstic s’utilitza els criteris de Beigthon avaluant la mobilitat d’extremitats superiors i els de LLAS per les extremitats inferiors. La flexibilitat articular s’associa amb el canvi de posició del peu, creant alteracions biomecàniques. Objectius: Determinar el tractament més efectiu per la síndrome d’hipermobilitat articular generalitzada en nens, així com analitzar els diferents tractaments utilitzats per aquesta síndrome i realitzar un protocol d’acció podològica. Material i mètodes: Es realitza una cerca sistèmica en les bases de dades de Medline, Scopus, Dialnet i Scielo fins al març del 2022. Es van seleccionar un total de 35 articles per la realització del treball. Resultats: L’anàlisi dels articles seleccionats mostren que el tractament més usat és el multidisciplinari enfront del fisioterapèutic. El dolor percebut pel nen és el criteri més valorat, aconseguint una satisfacció en diferent percentatge en cada programari. En els estudis utilitzats EVA es veu un 63% de millora amb un multidisciplinari en vers a un 36%-39% d’un fisioterapèutic. Referent a la relació entre la HA i peu pla flexible (PPF) tots els autors estan d’acord en la seva correlació i en la major part, en el bon resultat del seu tractament.