Mètodes per a l'estudi hispatològic de la unitat unguial

Abstract

Les propietats físiques de l’ungla comporten la necessitat d’una estratègia metodològica apropiada per al seu estudi histològic. S’utilitza un ampli ventall d’opcions metodològiques amb les que cal processar-la per a ser estudiada. La falta d’un procediment estandarditzat efectiu convida a reflexionar sobre quina d’elles és l’opció més encertada. Els objectius d’aquest treball han estat analitzar l’estat actual de la metodologia emprada per a l’estudi histopatològic de les ungles i avaluar, en la pràctica, les conseqüències sobre els teixits d’alguns dels principals tractaments. Es realitza una cerca bibliogràfica a les bases de dades PubMed i Scopus, així com al Cercabib. Donat el caire tècnic, s’inclouen llibres d’Anatomia Patològica (AP) i protocols. D’aquesta part es pot concloure que d’entre els agents suavitzants més utilitzats, destaca l’hidròxid de potassi (KOH) amb concentracions entre el 10 i 30%. D’altres compostos són Mollifex Gurr, solució NAIR™, crema depilatòria Veet i suavitzant de la roba Comfort. Pel segon objectiu, s’ha dut a terme un procediment experimental per valorar com influeix el tractament amb KOH, sobre el resultat de la immunohistoquímica (IHQ). S’han tractat seccions histològiques de pell amb KOH (0, 2 i 20%) a diferents temps, per després realitzar la IHQ amb l’anticòs contra l’actina de múscul llis [anti-SMA (anti-smooth muscle actin)]. Curiosament, la màxima intensitat de marcatge es va obtenir amb KOH al 2% durant 2 minuts. Es pot concloure, doncs, que aquest tractament no representa un impediment per a la IHQ. Convé millorar la metodologia per a l’estudi histopatològic de l’ungla i optimitzar protocols.