Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/189714
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorBueno i Torrens, David, 1965--
dc.date.accessioned2022-10-07T16:40:25Z-
dc.date.available2022-10-07T16:40:25Z-
dc.date.issued2022-08-06-
dc.identifier.issn2014-0118-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/189714-
dc.description.abstractL'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana, sempre que no hi hagi contraindicacions mèdiques, que els nadons s'alimentin exclusivament amb llet materna fins als sis mesos d'edat. I també recomana que l'alletament es mantingui, combinat amb la introducció lenta i progressiva d'altres aliments, com a mínim fins als dos anys. Tanmateix, segons un informe presentat per aquesta organització el juny del 2021, només el 44% dels infants de fins a sis mesos s'alimenten exclusivament d'aquesta manera. I el percentatge dels que incorporen la lactància materna a partir d'aquesta edat disminueix ràpidament. De manera paral·lela, el 2012 les Nacions Unides van reconèixer el dret dels infants a gaudir de la natura com a part d'un entorn saludable. No obstant això, un nombre considerable, especialment els que viuen en entorns molt urbanitzats, tenen un contacte molt limitat amb la natura. S'han publicat nombrosos treballs que exploren les conseqüències d'aquests fets sobre la salut. La major part s'han centrat en examinar els dèficits nutricionals que es poden produir i la importància del contacte amb la natura per a un desenvolupament físic, mental i cognitiu adequats. Per exemple, se sap que la manca d'accés a espais naturals durant la infantesa pot provocar un 'trastorn per dèficit de naturalesa', que es caracteritza per una disminució en l'ús dels sentits, dificultats d'atenció i taxes més elevades de malalties físiques i emocionals. En aquest context, el microbiòleg i immunòleg Justin L. Sonnenburg i els seus col·laboradors, de les universitats de Stanford i Berkeley als Estats Units, i d'Abu Dhabi als Emirats Àrabs, han utilitzat una aproximació molt original per veure fins a quin punt l'alletament matern i el contacte amb la natura influeixen en la salut posterior de les persones. Els científics han comparat la microbiota intestinal d'infants i adults criats en entorns altament urbanitzats amb la de persones que viuen en un contacte estret amb la natura i que fan servir la lactància materna fins als 3 anys (concretament, en persones de l'ètnia hadza). Segons han publicat a la revista Science, un alletament prolongat i el contacte estret amb la natura diversifiquen enormement la microbiota intestinal. I aquest fet, de retruc, enforteix la capacitat de resposta del sistema immunitari.-
dc.format.extent1 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherEdició de Premsa Periòdica Ara-
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/biologia/llet-natura-lactancia-microbiota-immunitat_1_4445035.html-
dc.relation.ispartofDiari Ara, 2022, p. 28-28-
dc.rights(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2022-
dc.sourceDivulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)-
dc.subject.classificationLlet materna-
dc.subject.classificationNatura-
dc.subject.otherBreast milk-
dc.subject.otherNature-
dc.titleBeure llet materna i el contacte amb la natura enforteixen el sistema immunitari-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.identifier.idgrec724522-
dc.date.updated2022-10-07T16:40:25Z-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
724522.pdf10.88 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.