Please use this identifier to cite or link to this item:
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorLópez, Gemma (López Sánchez)-
dc.contributor.authorArbués Caballés, Cristina-
dc.contributor.otherUniversitat de Barcelona. Facultat de Filologia-
dc.description.abstract[eng] This work explores the use and abuse of authorship in Ian McEwan’s Atonement (2001) and Sweet Tooth (2012). Through an exploration of a variety of different theoretical fields, the study focuses on the ways in which McEwan produces two narratives which contradict the ideas posited by Roland Barthes in the pivotal “The Death of the Author” (1967). Barthes’ text proclaims the death of subjectivity and in the process attempts to erase the concept of authorial intention in literary works of fiction. In turn, Barthes opts for the birth of another, heretofore ignored figure: that of the reader. British Novelist Ian McEwan, notwithstanding, presents two novels in which two fictional authors (Briony Tallis and Tom Haley) produce narratives that not only require the acknowledgement of their existence as authors, but also require the reader’s attention, active participation and collaboration in a joint and collaborative act of creation. In this way, McEwan thus manages to prove that authors and authorial intention cannot be obliterated. This study implies that the drive behind the fictional authors’ actions is related to the intricate relationship that links traumatic experience and the use of metafiction in a text. For that reason, specific attention is placed on the exploration of authorship, reader-response and the inherent relationship between author and reader. The study also focuses on trauma studies to discern the effects of the traumatic occurrence on the psyche of two characters whose fragmented identities require a literary technique (the metafictional) in order to regain the power lost in the traumatic occurrence and hence impose their authority on their text as all- knowing and God-like author figures. Notwithstanding, it is argued that Ian McEwan vies for exploring new forms of authorship, redefining the theories extrapolated from the 1960s onwards and opting for a reconceptualised, collaborative effort that contemplates the figures of authors and readers as working together towards the creation of meaning. For all such reasons, the main theoretical basis the study draws from is the ideas of postmodernism, albeit these are questioned and repurposed, in an understanding that it is not McEwan’s intention to comply with the limits established either traditionally or by postmodernism, but rather, that it is in his interest to push the boundaries of what is expected from a text (both traditionally and under postmodern terms). The study draws from studies on authorship, focusing on the works of Roland Barthes, Michel Foucault and more contemporary thinkers such as David Lodge and Wayne C. Booth as well as dealing with studies on reader-response criticism, mainly through the lense of Jane P. Tompkins and Wolfgang Iser, theories later explored in Atonement and Sweet Tooth by exploring the nature of the authorial identities of its protagonists, along with the relationships established between reader and author (especially in Sweet Tooth). Furthermore, the study then turns to trauma studies, drawing from the theories of Sigmund Freud, Dominick LaCapra and Michael S. Roth, in an attempt at understanding the drive behind the inscribed author’s intentions in the writing of their texts. Ultimately, by linking a detailed study of the trauma experienced by both inscribed authors to the need of the use of the metafictional artifice (understood under the lens of scholars Linda Hutcheon and Patricia Waugh, amongst others), the study concludes that the techniques offered by postmodernism prove pivotal (and certainly successful) in dismantling precisely the notions of the “Death of the Author”.ca
dc.description.abstract[cat] Aquest estudi explora l’ús i l’abús de l’autoria, com es pot percebre a Atonement (2001) i Sweet Tooth (2012), del novel·lista britànic Ian McEwan. A partir de l’exploració de diversos camps teòrics, l’estudi es centra en com McEwan produeix dues narratives que contradiuen les idees plantejades per Roland Barthes en el seu reconegut text “The Death of the Author” (1967). En aquest text, Barthes no només proclama la mort de l’autor, sinó que assenyala, també, la mort de la subjectivitat. En aquest procés pretén erradicar el concepte de la intenció d’autoria en els treballs literaris de ficció. De fet, Barthes opta per anunciar el renaixement d’una altra figura que fins al moment havia estat mitjanament ignorada: el lector. Tanmateix, McEwan presenta dues novel·les en les quals dos autors “inscrits” en el text produeixen narratives que no només requereixen un reconeixement de la seva existència d’autoria sinó que, també, necessiten la presència i l’atenció del lector. Aquest fet converteix la lectura en un exercici de col·laboració activa entre els dos agents literaris en l’acte de crear una narrativa. D’aquesta manera, McEwan aconsegueix demostrar que els autors i la intenció d’autoria s’han de tenir en compte. L’estudi suggereix que la motivació que mou els autors inscrits està formada per una relació intrínseca entre els actes traumàtics i l’ús de l’aparell metaficcional en el text de ficció. Per aquesta raó, es dona importància a l’exploració de l’autoria, a la resposta del lector i a la relació que s’estableix entre autor i lector. L’estudi també es centra en estudis del trauma per discernir els efectes de l’experiència traumàtica en la psique dels dos personatges-autors, que veuen les seves identitats fragmentades i, per tant, necessiten una tècnica literària específica (la metaficció) que els pugui ajudar a recobrar el poder que han perdut durant l’ocurrència traumàtica. L’estudi conclou que les tècniques que ofereix el postmodernisme resulten vitals (i certament exitoses) per a desmantellar les nocions de la mort de l’autor i per revalorar Ian McEwan que, amb l’exploració de tots els agents literaris, amb l’ús de la intertextualitat i amb la reavaluació de la metaficció, aconsegueix reobrir el debat sobre la intenció de l’autor. Aquest fet porta a la realització de textos que simultàniament funcionen com a treballs de ficció i com a treballs crí
dc.format.extent451 p.-
dc.publisherUniversitat de Barcelona-
dc.rights(c) Arbués Caballés, Cristina, 2022-
dc.sourceTesis Doctorals - Facultat - Filologia-
dc.subject.classificationTeoria de la literatura-
dc.subject.classificationLiteratura anglesa-
dc.subject.classificationPostmodernisme (Literatura)-
dc.subject.classificationMcEwan, Ian. Atonement-
dc.subject.classificationMcEwan, Ian. Sweet tooth-
dc.subject.otherLiterary theory-
dc.subject.otherEnglish literature-
dc.subject.otherPostmodernism (Literature)-
dc.titleThe Rebirth of the Author: The Use and Abuse of Authorship in Ian McEwan’s Atonement (2001) and Sweet Tooth (2012)ca
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Facultat - Filologia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
CAC_PhD_THESIS.pdf2.35 MBAdobe PDFView/Open

Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.