The application of dental microwear texture analysis to human remains from the Bronze Age archaeological site, Minferri. A methodological study into its potential and limitations

Abstract

[eng]Previous research has shown that dental microwear texture analysis (DMTA) is a key method in studying the diet of animals and humans in their last moments of life. Enamel surface textures are measured with parameters to quantify the microwear and be able to make dietary inferences about individuals and populations. The use of a confocal microscope and metrology software to analyse dental microwear signatures is a very recent development in this field of research. This has provided new perspectives but also presented challenges, issues and limitations that require addressing. For example, there is still a need for much experimentation and standardisation of parts of the method. Although many different species have been studied, this paper is one of the first in examining human buccal molar surfaces with DMTA. The objective of this research is not only to bring new information about the diet of prehistoric societies but also to reflect on the potential and limitations of the method and develop and apply a protocol to a sample of 7 individuals from Minferri, an early Bronze Age site in Catalunya, Spain. In order to explore the method further, 5 statistical tests with different variables were created and executed which have led to promising results. These results contribute to the ongoing effort of standardising the technique to improve the reliability, reproducibility and comparability when applied to archaeological human remains.

[cat] Investigacions prèvies han demostrat que l'anàlisi de la textura del microdesgast dental (DMTA) és un mètode clau per a l’estudi de la dieta dels animals i els humans en els seus últims moments de vida. Les textures de la superfície de l'esmalt es mesuren amb paràmetres per quantificar el microdesgast i poder fer inferències sobre l’alimentació d’individus i poblacions. L'ús d'un microscopi confocal i d’un programari de metrologia per analitzar el microdesgast dental és una metodologia que s’ha aplicat molt recentment en aquest camp d'investigació. Això obre noves perspectives però també planteja algun reptes, problemes i limitacions que cal afrontar. Per exemple, la necessitat de dur a terme més proves experimentals, i una major estandardització de la metodologia i dels paràmetres d’anàlisis. Tot i que s'han estudiat moltes espècies diferents, aquest treball de recerca és un dels primers que analitzarà superfícies vestibulars de molars humanes a través de DMTA. Té per objectiu aportar noves dades sobre la dieta de les societats prehistòriques, i també reflexionar sobre les potencialitats i limitacions d’aquesta tècnica aplicada a dents arqueològiques, així com el desenvolupament i aplicació d’un protocol a una mostra de 7 individus humans del jaciment del Bronze Antic de Minferri (Juneda, Catalunya). Per aprofundir en el mètode, es van crear i executar 5 tests estadístics amb diferents variables que han aportat resultats prometedors. Els resultats d’aquest treball suposaran una nova contribució a l’esforç actual d'estandardització de la tècnica per millorar la fiabilitat, la reproductibilitat i la comparabilitat del les analisis DMTA aplicades a restes humanes arqueològiques.