Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/190559
Title: Un altre ara, un altre aquí. Presencialitats especulatives en les arts vives
Author: Martín López, Nil
Director/Tutor: Brusadin, Vanni
Keywords: Arts de l'espectacle
Dansa
Teatre
Consum cultural
Públic
Difusió cultural
Comunicacions digitals
Realitat virtual
Internet
Xarxes socials
Confinament (Emergència sanitària)
Treballs de fi de grau
Performing arts
Dance
Theater
Cultural consumption
Audiences
Culture diffusion
Digital communications
Virtual reality
Internet
Social networks
Confinement (Sanitary emergency)
Bachelor's theses
Issue Date: 4-Jun-2021
Abstract: [cat] Les arts en viu —el teatre, la dansa, la performance, etc.— tenen un dels seus valors fonamentals en la trobada, en la copresència d’una sèrie de persones en un mateix aquí i un mateix ara. Què passa, però, quan, per motius sanitaris —com ara la pandèmia de la covid-19— o per qualsevol altre motiu, aquesta trobada no és possible? Poden les arts en viu trobar noves formes especulatives de presencialitat més enllà de la corpore-ïtat, servint-se de les tecnologies digitals, sense deixar de ser arts en viu? Partint de la situació de crisi sanitària, però anant molt més enllà, en aquest treball es farà un repàs conceptual, històric i teòric de la idea de la presencialitat en relació amb la tecnologia, i es realitzarà després una anàlisi de diverses propostes artístiques recents per entendre possibles vies de subversió i d’eixamplament dels límits de la presència en l’àmbit de la creació en viu.
[spa] Las artes en vivo —el teatro, la danza, la performance, etc.— tienen uno de sus valores fundamentales en el encuentro, en la copresencia de una serie de personas en un mismo aquí y un mismo ahora. ¿Pero qué sucede cuando, por la pandemia de la covid-19 o por cualquier otro motivo, este encuentro no es posible? ¿Pueden las artes en vivo encontrar nuevas formas especulativas de presencialidad más allá de la corporeidad, sirviéndose de las tecnologías digitales, sin dejar de ser artes en vivo? Partiendo de la situación de crisis sanitaria, pero yendo mucho más allá, en este trabajo se hará un repaso conceptual, histórico y teórico de la idea de la presencialidad en relación con la tecnología, y se realizará después un análisis de varias propuestas artísticas recientes para entender posibles vías de subversión y de ensanchamiento de los límites de la presencia en el ámbito de la creación en vivo.
[eng] On of the fundamental values of live arts — theatre, dance, performance, etc. — is the encounter, people’s co-presence in the same here and now. What happens, though, when, because of the covid-19 pandemic or because of any other reason, this encounter is no longer possible? Can live arts find new speculative forms of presentiality beyond corporeality, using digital technologies, without ceasing to be live arts? Starting from the situation of health crisis, but going much further, this paper will make a conceptual, his-torical and theoretical review of the idea of presentiality and the role of technology in live arts, and then this will lead to an analysis of recent performances to understand possible ways of subversion and widening of the limits of presence in the creative field.
Note: Treballs Finals de Grau de Comunicació i Indústries Culturals, Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona. Curs: 2020-2021. Tutor: Vanni Brusadin
URI: http://hdl.handle.net/2445/190559
Appears in Collections:Treballs Finals de Grau (TFG) - Comunicació i Indústries Culturals

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
TFGNilMartinLopez.pdf754.35 kBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons