La sobirania tecnològica per al català: quines opcions tenim?

Abstract

Les aplicacions tecnològiques amb alguna finalitat lingüística com ara traductors automàtics, sistemes de diàleg, reconeixedors de la parla, generadors de resums automàtics, etc. tenen normalment una arquitectura comuna a totes les llengües. Cada aplicació, aleshores, s'adapta mitjançant corpus específics per a cada llengua. Per tant, es necessiten dos components: l'arquitectura i les dades, i tant l'un com l'altre constitueixen recursos que poden ser de propietat o lliures. En el cas del programari lliure, l'usuari té accés al codi font i el pot modificar a la seva conveniència i/o distribuir-lo lliurement. També pot ser, però, que l'usuari tingui accés al codi font, però no pugui modificar-lo ni distribuir el producte, de manera que tindríem un recurs de codi obert però no lliure. Els seus usos i possibilitats es determinen a través de la llicència que s'atorga a cada producte.