La música més enllà dels límits del llenguatge musical

Abstract

En primer i principal lloc, destaco el meu interès per la música comunament anomenada “clàssica” (la música “acadèmica” o “seriosa”). Per tal de portar-la al meu camp professional (el disseny gràfic), vaig començar a interessar-me per la part gràfica del mitjà que permet la seva representació: la partitura. De seguida vaig adonar-me que dins d’aquest àmbit musical es podien diferenciar dues grans tipologies de partitures: les convencionals i les gràfiques. Com que les primeres ja les coneixia (i vaig considerar que tal com són ja compleixen el seu objectiu), vaig iniciar un breu procés de recerca pel que fa a les segones, que em despertaven curiositat; pel seu atractiu visual, per saber com s’havien compost i per la incredulitat que em suposava saber que eren interpretables. Posteriorment vaig descobrir el llibre Notations, de John Cage, on es fa una recopilació de manuscrits de diversos compositors contemporanis. Observant aquestes partitures, juntament amb altres del mateix John Cage, em vaig adonar de les grans possibilitats que presentaven les partitures amb notació musical contemporània, per crear, compondre, innovar, experimentar, etc. Aportaven maneres alternatives de representar música, que per altra banda permetien incorporar esdeveniments sonors inèdits, incertesa i imprevisibilitat al resultat interpretatiu. D’entrada, doncs, vaig classificar les partitures en dos nivells. En primer lloc, a nivell musical, on se separen les partitures aparentment “interpretables” (el resultat sonor s’intueix fàcilment) i les aparentment “ininterpretables” (el resultat sonor no és tan evident). És a dir, les que presenten notació acadèmica i les que presenten una notació alternativa i/o experimental. En segon lloc, a nivell gràfic, on se separen aquelles amb un aspecte “comú i usual” d’aquelles d’aspecte “inusual i atractiu”.