Developmental Intergroup Theory of Mind: The protagonist’s social group membership as a pragmatic performance factor

Abstract

[eng] During the early preschool years, the development of the concept of "the self" and "the other" has a significant impact on two socio-cognitive processes (Theory of Mind and social categorization) that have largely been studied separately. Developing an understanding that there is a “me” and a “you” is crucial to infer someone’s mental states (desires, beliefs, and intentions), which is an indispensable skill for interpersonal relationships. However, when these early developing categorization processes extrapolate the individual distinction (“me” and “you”) to a group distinction (“us” versus “them”), the interpersonal relationships become biased with an indiscriminate preference for those that belong to one’s group. While categorizing is necessary for infants to represent the world in a less taxing manner (Dunham & Olson, 2016) it often triggers stereotypical representations of individuals, not attending to who they are but rather which group they belong to.

Children’s performance in false belief (FB) paradigms has been the subject of a heated debate over the last thirty years. The systematic failure of the standard FB tasks before the 4th birthday has been interpreted in divergent manners: nativist accounts attribute it to the high processing demands of the task in relation to children’s underdeveloped executive and attentional resources before that age (e.g., Baillargeon et al., 2010; Leslie, 2005; Leslie et al., 2004; Leslie et al., 2005; Scott et al., 2010); empiricist accounts attribute the failure to a lack of a meta-representational concept of belief (Wellman, 2001; Gopnik and Wellman, 1992) and pragmatic accounts attribute children’s poor performance to the specific contextual elements of the task that make it pragmatically difficult for children (Helming et al., 2016; Rubio-Fernández & Geurts, 2013; Siegal and Beattie, 1991; Westra, 2017).

The Outgroup Advantage Pragmatic Account (OAPA) presented in this dissertation is a pragmatic account that attempts to explain children’s difficulty in the FB task through the lens of the cognitive branch of Developmental Intergroup Theory of Mind. The focus of the account is to show that performance in standard FB tasks is not solely linked to children’s competence in attributing false beliefs but rather it is interwoven with pragmatic factors that make the task cognitively demanding. The OAPA establishes that the social group membership of the recipient of the mentalization (the “false-belief holder”) is a pragmatic factor that can influence children’s performance in a task that directly pits the protagonist’s perspective against that of the participant. It predicts that an outgroup protagonist reduces the pragmatic demands of the FB task because it presents an easier target to attribute false beliefs to for three reasons: an outgroup protagonist increases the saliency of the protagonist’s perspective, it increases the protagonist’s expected ignorance, and it clarifies the experimenter’s intent.

The experimental work was divided into four sections. In the first section I explored the pragmatic influence of manipulating the protagonist’s social group membership with a real social category (race) and a MGP manipulation in 4-to-5-year-olds’ FB performance. I found

that an outgroup protagonist yielded a better performance in the unexpected-contents FB task (Study 1) and influenced the sequential pattern of difficulty of the well-established five- item ToM scale by Wellman and Liu (2004) (Studies 1 and 2).

The second section was designed to address the account’s first pragmatic factor: the saliency of the protagonist’s perspective. Studies 3 and 4 provided confirmation that manipulating the saliency of the protagonist’s perspective influenced 4-to-5-year-olds’ FB performance in the unexpected-contents task.

The third section was built to test the account’s second pragmatic factor: the protagonist’s expected ignorance. Study 5 demonstrated that a shared-group membership between protagonist and agent made the change-of-location FB task more cognitively demanding for 5-to-6-years-olds.

The fourth and last section aimed to test the developmental trajectory of the outgroup advantage in a continuous change-of-location FB task with a population that already mastered standard FB tasks. Testing 8-to-9-year-olds and adults did not show evidence for an outgroup advantage.

The summation of the results of the seven studies presented in this dissertation provided confirmative evidence of the OAPA in 4-to-6-year-olds’ performance in FB tasks. The OAPA contributes to a more flexible understanding between competence and performance in children’s mentalizing skills in FB task and suggests a path to develop intervention strategies to prevent children’s intergroup biases.

[cat] Durant els primers anys d'educació infantil, el desenvolupament del concepte "el jo" i "l'altre" té un impacte significatiu en dos processos sociocognitius (Teoria de la Ment i categorització social) que majoritàriament s'han estudiat per separat. Comprendre la diferència entre un "jo" i un "tu" és crucial per inferir els estats mentals d'algú (desitjos, creences i intencions), que és una habilitat indispensable per a les relacions interpersonals. Tanmateix, quan els processos de categorització extrapolen la distinció individual ("jo" i "tu") a una distinció de grup ("nosaltres" versus "ells"), s’esbiaixen les relacions interpersonals, amb una preferència indiscriminada per aquelles persones que pertanyen al grup propi. Tot i que la categorització social és necessària per facilitar als infants la representació del seu entorn social (Dunham i Olson, 2016), sovint desencadena representacions estereotipades dels individus, no atenent a qui són sinó a quin grup pertanyen.

Les respostes dels infants en paradigmes de falses creences (FC) ha estat objecte d'un acalorat debat durant els darrers trenta anys. El fracàs sistemàtic en les tasques estàndard de FC abans del 4t aniversari s'ha interpretat de maneres divergents: els nativistes l'atribueixen a les altes demandes de processament de la tasca en relació amb els recursos executius i d'atenció dels infants d’aquesta edat (Baillargeon et al. , 2010; Leslie, 2005; Leslie et al., 2004; Leslie et al., 2005; Scott et al., 2010); els empiristes atribueixen el fracàs a la manca d'un concepte meta- representacional de la creença (Wellman, 2001; Gopnik i Wellman, 1992) i els pragmàtics atribueixen les respostes incorrectes dels infants als elements contextuals específics de la tasca que la fan pragmàticament difícil pels infants (Helming et al., 2016; Rubio-Fernández & Geurts, 2013; Siegal i Beattie, 1991; Westra, 2017).

L'Outgroup Advantage Pragmatic Account (OAPA) que es presenta en aquesta tesi és una proposta pragmàtica que intenta explicar la dificultat dels infants en la tasca de FC a través dels coneixements de la branca cognitiva de la Teoria de la Ment Intergrupal. L'objectiu de la proposta és mostrar que el rendiment en les tasques estàndard de FB no només està vinculat a la competència dels nens per atribuir creences falses, sinó que està entrellaçat amb factors pragmàtics que fan que la tasca sigui exigent cognitivament. L'OAPA estableix que la pertinença del grup social del receptor de la mentalització (l’individu que té la falsa creença) és un factor pragmàtic que pot influir en el rendiment dels nens en una tasca que enfronta directament la perspectiva del protagonista amb la del participant. Prediu que un protagonista d’un grup extern redueix les exigències pragmàtiques de la tasca de FC perquè presenta un objectiu més fàcil a qui atribuir les falses creences per tres motius: un protagonista del grup extern augmenta la rellevància de la perspectiva del protagonista, augmenta la ignorància esperada del protagonista i aclareix la intenció de l'experimentador.

El treball experimental està dividit en quatre apartats. A la primera secció vaig explorar la influència pragmàtica de manipular la pertinença del grup social del protagonista amb una categoria social real (raça) i una categoria artificial (creada mitjançant el paradigma del grup mínim - Minimal Group Paradigm) en el rendiment en tasques de falses creences d’infants

de 4 a 5 anys. Vaig trobar que un protagonista del grup extern ajuda als participants a obtenir una millor puntuació en la tasca de falses creences anomenada “continguts inesperats” (Gopnik & Astington, 1988) (Estudi 1) i influeix en el patró seqüencial de dificultat de l'escala ToM de cinc ítems de Wellman i Liu (2004) (Estudis 1 i 2).

La segona secció es va dissenyar per abordar el primer factor pragmàtic de la proposta: la rellevància de la perspectiva del protagonista. Els estudis 3 i 4 van confirmar que la manipulació de la rellevància de la perspectiva del protagonista influeix en la capacitat de superar la tasca de “continguts inesperats” d’infants de 4 a 5 anys. La tercera secció va investigar el segon factor pragmàtic de la proposta: l'expectativa d’ignorància del protagonista. L'estudi 5 va demostrar que la pertinença a un grup compartit entre el protagonista i l'agent fa que la “tasca de canvi d’ubicació” (Wimmer i Perner, 1983) sigui més exigent cognitivament pels infants de 5 a 6 anys.

La quarta i darrera secció tenia com a objectiu examinar la trajectòria de desenvolupament de l'avantatge del grup extern en una tasca de FC contínua amb una població que ja dominava les tasques estàndard de FC. Els estudis amb infants de 8 a 9 anys i adults no van mostrar evidència d'un avantatge de grup extern.

La suma dels resultats dels set estudis presentats en aquesta tesi confirma les prediccions de l'OAPA en el rendiment dels nens de 4 a 6 anys en tasques de FC. L'OAPA dona suport a una visió més flexible del paper que juguen la competència i el rendiment en les tasques de FC i suggereix un camí per desenvolupar estratègies d'intervenció per prevenir els biaixos intergrupals durant la infància.