Audiències joves als teatres de Catalunya, motivacions i resistències: proposta de foment i millora : Estudi de cas de les arts escèniques a Terrassa

Abstract

Davant de la contradicció entre uns resultats engrescadors d’assistència a espectacles d’arts escèniques per part del jovent en les enquestes oficials i la persistència de manca de persones joves en les platees de teatres i auditoris, en aquest treball s’analitza l’estat de les audiències joves d’arts escèniques de Catalunya, destacant els motius i resistències del jovent per assistir a espectacles d’arts escèniques. Per tal de cobrir els buits d’informació existents cal entendre per quins motius les persones joves van –o no van– a veure espectacles d’arts escèniques, fet que investigacions prèvies han tractat parcialment, sigui per no diferenciar el públic per etapa vital, per tractar la participació cultural en general o bé per estudiar només el públic assidu d’espectacles. En col·laboració amb Terrassa Arts Escèniques i deu instituts de Terrassa es desplega una recerca empírica amb adolescents d’entre 14 i 18 anys de la ciutat, de la qual s’aconsegueix una participació de 1.122 enquestes vàlides i la realització de 3 sessions de grup focal amb participants de l’enquesta. Dels resultats obtinguts en l’enquesta juntament amb les apreciacions qualitatives sorgides als grups focals, la recerca bibliogràfica prèvia i la consulta a experts es defineixen sis perfils de relació amb les arts escèniques entre el jovent: indiferència, rebuig, inèrcia, idealització, evasió i enriquiment. La investigació descriu els perfils com a potencials segments de públic, i dissenya un pla de foment i millora a partir d’estratègies dirigides a cada un dels sis segments descrits, de les quals es desprenen propostes d’accions concretes que s’hauran de posar a prova en futurs treballs.