Metabolitzar el silenci: escrits per pensar la resistència política

Abstract

[Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] És un recurs bastant freqüent de la teoria i la filosofia política la utilització de metàfores mecàniques o orgàniques per representar el funcionament i la dinàmica de les societats. A l’antiguitat aquest símil servia per explicar els cicles entre règims: com si fossin organismes vius, les formes polítiques arribaven al seu moment de plenitud, però un cop un element estrany s’introduïa i n’alterava l’equilibri, les formes es corresponien i morien o es transformaven en una altra cosa. Als pensadors i pensadores se’ns dona molt millor copsar les essències immutables, mentre que el canvi sigui potser el que realment se’ns escapa i al cap i a la fi sigui molt més interessant d’observar... D’alguna manera aquest raonament el podem traslladar als nostres dies presents en què tot està en transició cap a una altra cosa i sembla que no podem fer res més que mirarnos- ho amb desconcert. El que és segur és que els Treballs de Fi de Grau d’enguany s’han escrit en un context de transició i incertesa i que pensar el moment d’impasse serà el repte de les noves graduades i graduats de Filosofia en els propers anys. Ens trobem davant d’un canvi de signe i aquests treballs també en són testimoni. Segurament no sigui casualitat que els treballs amb millor qualificació d’aquest curs acadèmic els hagin escrit majoritàriament dones (amb una honorable excepció). També és molt significatiu que els temes que han triat ens parlin d’una nova orientació en la mirada envers la tradició o de la incorporació de nous objectes d’estudi, tots ells relacionats amb els valors, el feminisme o la perspectiva de gènere. El futur de la filosofia truca a la porta.

[Introducció de l'editora - Coral Fortes Espada] Existeix una pràctica anomenada Urbex que consisteix en l’exploració d’espais urbanístics en desús. Si un passeja per aquestes runes pot trobar els vestigis d’un passat incert: objectes d’altres èpoques, una frondosa vegetació d’edat més o menys calculable en funció de les resistències que les arrels aconsegueixen oposar a les estructures de formigó, i, fins i tot, pot arribar a reconèixer la funció que allotjaven les seves parets que, tot i que ja obsoleta, revela de nou certa potència en les restes que hi romanen. La llista d’edificacions que un pot arribar a explorar és extensa però pot anar des de presons a escoles, parcs d’atraccions, psiquiàtrics i hospitals i, fins i tot, palauets barrocs. Tot i que durant l’exploració un pugui apreciar certa familiaritat en els elements que hi apareixen, es viu certa estranyesa; especialment, perquè s’escolta un silenci del que sembla que estigui, en qualsevol moment, a punt d’emergir un fantasma o el llindar a un altre món. Si hi ha quelcom que recorre el conjunt d’aquest recull és, precisament, l’aparició d’un silenci estrany, o, més aviat, un silenciament. Metabolitzar el silenci esdevé doncs una tasca d’atenció a aquesta estranyesa, en la que, amb l’afinació adequada dels sentits, un pot arribar a escoltar freqüències, sons i veus que no havia abans escoltat. Metabolitzar el silenci esdevé doncs una tasca de resistència: reinterpretar la seva forma aparent com aquell que passeja per unes runes.