Estudi prospectiu epidemiològic i socioeconòmic sobre el diagnòstic i el tractament de la rinosinusitis aguda a les consultes d’otorinolaringologia d’Espanya - Estudi PROSINUS

Abstract

[cat] La Rinosinusitis aguda és una malaltia amb una alta incidència en la població. Tot i que el diagnòstic és clínic i l’evolució és majoritàriament auto-limitada, la hipòtesis principal d’aquesta tesis fou que els metges empren excessives proves diagnòstiques i medicaments. Així doncs, l’objectiu principal de l’estudi PROSINUS va ser descriure l’ús d’eines de diagnòstic i de medicaments prescrits en pacients amb RSA, tot comparant-ho amb el recomanat per les guies internacionals i analitzant els costos associats. Es tracta d’un estudi observacional prospectiu on es van incloure 1.610 pacients amb diagnòstic clínic de RSA procedents de consultes d’ORL arreu d’Espanya. Es van fer dues visites principals, a la inclusió. i 2-4 setmanes després. Segons la durada dels símptomes (classificació EPOS), els pacients amb RSA van ser classificats com a RSA viral (refredat comú) o RSA post-viral, i amb diferents nivells de gravetat. Es van avaluar les característiques sociodemogràfiques, els símptomes, la gravetat, la qualitat de vida (SNOT-16), les eines de diagnòstic i els medicaments utilitzats. Es va comparar el maneig realitzat abans de la inclusió (pels metges generals) i entre visites (per l’otorinolaringòleg). Els costos directes es van calcular sumant el cost unitari de les visites mèdiques, de l’ús d’eines de diagnòstic i de la prescripció de medicaments. Els costos indirectes es van estimar basant-se en estudis previs. D’entre els pacients inclosos, el 36% tenia RSA viral, el 63% RSA post-viral i l’1% es va cronificar. Essent l’única eina de diagnòstic recomanada la rinoscòpia/endoscòpia, en la RSA post-viral es van sol·licitar un nombre més elevat (p<0,05) de proves de diagnòstic que en la RSA viral: rinoscòpia/endoscòpia nasal (80% vs. 70%), radiografia simple (70% vs. 55%) y TC (22% vs. 12%). Els metges d’atenció primària van realitzar més radiografies (45% vs. 36%, p<0,0001) que els especialistes ORL, que van realitzar més rinoscòpies/endoscòpies (68% vs. 27%, p<0,0001) i TC (15% vs. 5%, p<0,0001). Essent el tractament recomanat purament simptomàtic ± corticoides intranasals, els pacients amb RSA post-viral van rebre més medicaments que els amb RSA viral: antibiòtics orals (76% vs. 62%), corticoides intranasals (54% vs 38%), antihistamínics (46% vs 31%), mucolítics (48% vs 60%), fitoteràpia (46% vs 41%). Els metges de família van receptar més antibiòtics orals (53% vs 39%, p<0,0001), antihistamínics (26% vs 22%, p=0,0068) i mucolítics (45% vs 21%, p<0,0001) que els especialistes ORL. Tanmateix, els especialistes ORL van prescriure més fitoteràpia nasal (39% vs 9%, p<0,0001) i més corticoides intranasals (30% vs 26%, p=0,0721) que els metges d’atenció. primària. Independentment de la medicació emprada, la qualitat de vida (SNOT-16) es va veure més afectada en la RSA post-viral (38,7±14,2, p<0,05) que en RSA viral (36,0±15,3), mentre que la proporció. de pacients amb símptomes suggestius de complicacions va ser superior a la RSA post-viral (2,8%, p<0,05) que a la RSA viral (0,4%). En global, els costos directes per episodi van ser superiors a la RSA post-viral que a la viral (441,1±344,3€ vs 322,3±301,2€, p<0,001). En la RSA post-viral els costos van ser també superiors a la viral per a les visites mèdiques (328,4±301,9€ vs 245,0±265,4€, p<0,001), eines de diagnòstic (61,9€±78,8 vs 38,1±64,0€, p<0,001) i medicaments prescrits (50,8±25,3€ vs 39,2±25,9€, p<0,001) En conclusió aquest estudi suggereix un ús excessiu d’eines diagnòstiques i de prescripcions de medicaments, fet que implica que a RSA, no bacteriana i no complicada, representa una càrrega socio-econòmica important.

[eng] Background: Acute rhinosinusitis (ARS) have a high incidence in the general population. Although diagnosis is clinical and evolution is mostly self-limited, there is and overuse of diagnostic tools and medications which increases direct medical costs of disease. Objectives: To describe the sociodemographic characteristics and use of diagnostic tools and medications in patients with ARS, and to quantify the direct medical costs of ARS management in Spain. Design: In a prospective observational study, 1.610 patients with clinical diagnosis of non-bacterial, non-complicated ARS in Spain were included. According to the duration of symptoms by EPOS, patients with ARS were classified as having viral or postviral ARS with different levels of severity. Sociodemographic characteristics, symptoms, disease severity, quality of life (Sino-Nasal Outcome Test-16), used diagnostic tools and medications, and the management performed by primary care physicians (PCPs) and by otorhinolaryngologists (ORLs) were assessed. Direct medical costs were calculated according to medical visits, use of diagnostic tools, and prescribed medications. Results: Of the patients 36% were classified as having viral ARS, 63% post-viral ARS and 1% as chronic rhinosinusitis. A higher number of diagnostic tools (rhinoscopy/endoscopy: 80% vs. 70%; plain X-ray: 70% vs 55%; CT scan: 22% vs. 12%; P<0.0001) were performed in post-viral than viral cases. Patients, more those with post-viral than viral ARS, received a high number of medications (oral antibiotics: 76% vs. 62%; intranasal corticosteroids: 54% vs. 38%; antihistamines: 46% vs 31%; mucolytic: 48% vs. 60%; P<0.0001). ARS resolution was obtained after 6.04 (viral) and 16.55 (post-viral) days, with intranasal corticosteroids being associated with longer (OR: 1.07, 95% 1.02 to 1.12) and phytotherapy with shorter (OR: 0.95, 95% CI 0.91 to 1.00) duration. Overall, the direct medical costs per episode were €322.3±301.2 vs. €441.1±344.3 for viral and post-viral ARS episodes respectively (p<0.001) Conclusions: There is a significant overuse of diagnostic tools and prescribed medications, predominantly oral antibiotics, by PCPs and ORLs, for viral and post-viral ARS. The direct medical costs of post-viral ARS episodes were higher than viral. Non-complicated non-bacterial ARS represents an important socio-economical burden due to an excessive number of medical visits, use of diagnostic tools, and prescribed medications.