Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/201960
Títol: Influència de la regió del registre de mossegada en la localització dels contactes oclusals obtinguts mitjançant un escàner intraoral: estudi pilot
Autor: Piera Grifell, Vinyet
Director/Tutor: Rovira Lastra, Bernat
Matèria: Oclusió dental
Lectors òptics
Treballs de fi de grau
Dental occlusion
Optical scanners
Bachelor's theses
Data de publicació: juny-2023
Resum: Introducció: La necessitat d’enregistrar la posició de màxima intercuspidació de forma clara i estable és fonamental per planificar un tractament i realitzar una rehabilitació protètica de forma correcta. En els últims anys, l’odontologia digital s’ha popularitzat molt dins la pràctica professional. Així com amb els registres analògics, l’escanejat intraoral també permet determinar l’oclusió dels pacients. No hi ha però, estudis que determinin quin protocol específic d’escanejat de les cares vestibulars proporciona uns resultats més vàlids i reproduïbles. Objectiu: L’objectiu principal és determinar quin mètode d’escanejat de les cares vestibulars de les dents posteriors en oclusió, proporciona un major grau de precisió en la localització dels contactes oclusals en comparació amb el registre oclusal d’Occlufast Rock (el gold standard). Materials i mètode: A l’estudi pilot hi han participat 5 adults joves amb dentició natural. Se’ls ha enregistrat la relació interoclusal mitjançant diversos mètodes. Amb l’Occlufast Rock (OFR) i amb l’escàner intraoral (IOS) bilateral 3-7, unilateral 3-7, unilateral 4-5 i unilateral 6-7. A tots els participants se’ls ha fet un retest al cap d’1 setmana. Cada registre realitzat amb l’IOS s’ha comparat amb el registre d’OFR de 200 μm, avaluant l’àrea de contacte oclusal, els contactes coincidents, els falsos negatius i falsos positius amb el programa ImageJ (versió Fiji). S’ha determinat la validesa i fiabilitat dels diversos protocols d’escanejat mitjançant el coeficient de correlació intraclase (ICC). Resultats: Les àrees de contacte oclusal enregistrades amb els diferents mètodes d’escaneig de les cares vestibulars de les dents posteriors en oclusió han resultat ser molt semblants entre elles i menors a les que s’obtenen amb l’OFR. El registre amb l’IOS bilateral 3-7 és el mètode que presenta una tendència a obtenir més contactes coincidents amb l’OFR. El mètode de l’IOS que s’ha mostrat més reproduïble ha estat el registre unilateral 4-5.
Nota: Treball Final de Grau d'Odontologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, Curs: 2022-2023, Director: Bernat Rovira Lastra
URI: https://hdl.handle.net/2445/201960
Apareix en les col·leccions:Treballs Finals de Grau (TFG) - Odontologia

Fitxers d'aquest document:
Fitxer Descripció DimensionsFormat 
TFG_Piera_Grifell_Vinyet.pdf1.39 MBAdobe PDFMostrar/Obrir


Aquest document està subjecte a una Llicència Creative Commons Creative Commons