Pel cantó de Hegel, pel cantó de Proust. El concepte hegelià d’experiència en una lectura d’A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust [article divulgatiu]

Abstract

Un dels nòduls més productius, tant per al pensament teòric com per al pràctic, és aquell que engrana literatura i filosofia. Aquesta terra de ningú, porosa i temptejada a les millors obres literàries, que intenten fer-nos sentir quelcom, i també pels grans filòsofs, que intenten esclarir-nos-ho, no arriba mai, emperò, a cap delimitació, sinó que deixa que els seus elements, deliqüescents i mòbils, surin entre un espai i un altre ―d’aquí la sensació que tota gran obra ens fa parlar de filosofia i que tota filosofia ens emmena vers la creació. És en aquesta cruïlla que s’enclava aquest treball. La pregunta directora és la següent: com de fructífera pot ser una lectura d’A la recerca del temps perdut a partir del concepte filosòfic d’experiència (Erfahrung) que proposa Hegel?