La comunidad como eje del ejercicio de la parentalidad: cómo vincular a la comunidad desde el programa “Aprender juntos crecer en familia”

Abstract

[spa] La evidencia científica muestra la importancia de los programas de parentalidad positiva como medida de apoyo a las familias en situación de riesgo, actuando como una medida de protección de la infancia y la adolescencia. La presente investigación se enmarca en el programa de parentalidad positiva Aprender juntos, crecer en familia que se implementa con familias en situación de riesgo psicosocial por todo el territorio nacional. El objetivo de esta investigación es el análisis de la dimensión comunitaria del programa y el ejercicio de la parentalidad. El enfoque metodológico es mixto, con métodos cuantitativos y cualitativos. En total, 67 personas profesionales respondieron a un cuestionario online, y 11 participaron en entrevistas grupales online a través de la aplicación Zoom. Los resultados se presentan en tres dimensiones: a) el contexto sociocultural relacionado con el ejercicio de la parentalidad, b) los beneficios y retos del trabajo comunitario y c) las buenas prácticas en la implementación de un programa de parentalidad positiva para favorecer la vinculación comunitaria. De la primera dimensión destaca el hecho de que la mayor parte de las familias son monoparentales con una necesidad importante de apoyos a la crianza, además de las situaciones de vulnerabilidad que pueden vivir en relación con la zona donde residen. La percepción profesional es que tienen una efectividad colectiva baja. Uno de los beneficios del trabajo comunitario es el aumento de fuentes de soporte social, y como reto encontramos los aspectos motivacionales de la participación. De la tercera dimensión se destaca como buena práctica el trabajo en red, comunitario e interdisciplinar. Finalmente, se discuten las implicaciones para la práctica.

[cat] L'evidència científica mostra la importància dels programes de parentalitat positiva com a mesura de suport a les famílies en situació de risc, actuant com una mesura de protecció de la infància i l'adolescència. La present recerca s'emmarca en el programa de parentalitat positiva Aprendre junts, créixer en família que s'implementa amb famílies en situació de risc psicosocial per tot el territori nacional. L'objectiu d'aquesta recerca és l'anàlisi de la dimensió comunitària del programa i el seu exercici de la parentalitat. L'enfocament metodològic és mixt, amb mètodes quantitatius i qualitatius. En total, 67 persones professionals van respondre a un qüestionari en línia, i 11 van participar en entrevistes grupals en línia a través de l'aplicació Zoom. Els resultats es presenten en tres dimensions: a) el context sociocultural relacionat amb l'exercici de la parentalitat, b) els beneficis i reptes del treball comunitari i c) les bones pràctiques en la implementació d'un programa de parentalitat positiva per a afavorir la vinculació comunitària. De la primera dimensió destaca el fet que la major part de les famílies són monoparentals amb una necessitat important de suport a la criança, a més de les situacions de vulnerabilitat que poden viure en relació amb la zona on resideixen. La percepció professional és que tenen una efectivitat col·lectiva baixa. Un dels beneficis del treball comunitari és l'augment de fonts de suport social, i com a repte trobem els aspectes motivacionals de la participació. De la tercera dimensió es destaca com a bona pràctica el treball en xarxa, comunitari i interdisciplinari. Finalment, es discuteixen les implicacions per a la pràctica.

[eng] Scientific evidence shows the importance of positive parenting programmes as a support measure for families at risk, acting as a protective measure for children and adolescents. The present research is framed within the positive parenting programme Learning together, growing up as a family, which is implemented with families at psychosocial risk throughout the country. The aim of this research is to analyse the community dimension of the programme and its parenting practice. The methodological approach is mixed, with quantitative and qualitative methods. In total, 67 professionals responded to an online questionnaire, and 11 participated in online group interviews through Zoom application. The results are presented in three dimensions: a) the socio-cultural context related to the exercise of parenting, b) the benefits and challenges of community-based interventions and c) good practices in the implementation of a positive parenting programme to favour community bonding. The first dimension highlights the fact that most of the families are single-parent families with a significant need for parenting support, in addition to the situations of vulnerability they may experience in relation to the area where they live. The professional perception is that they have a low collective effectiveness. One of the benefits of community work is the increase in sources of social support, and the main challenge is the is the motivational aspects of participation. In the third dimension, networking, community, and interdisciplinary work are highlighted as good practice. Finally, the implications for practice are discussed.