Abrir el culo: Subvertir los discursos, prácticas y espacios hegemónicos a través del arte

Abstract

[spa] Esta investigación, cuestiona los discursos que normalizan una construcción binaria, heterosexual y hegemónica sobre el modo en que existimos a través de nuestro cuerpo, problematizando el culo y sus usos desde la política, los deseos, la sexualidad y el poder mediante la aplicación de una metametodología basada en las artes. Esta metametodología se desarrolla a raíz de una producción artística, en la que se genera una instalación que subvierte los discursos, prácticas y espacios que se han construido desde la hegemonía cultural, para resignificar los usos del culo. Así, se problematiza el deseo políticamente correcto y la represión que existe sobre una parte de nuestro cuerpo que todas tenemos y que, por lo general, a todas nos suscita atracción indistintamente del género, sexo, identidad o sexualidad bajo las cuales nos identificamos y definimos. En la investigación se ha llevado a cabo una instalación que ocupa el espacio público y reivindica los usos, sexualidades y deseos que convergen en el culo, legitimando la práctica artística como un lugar de producción discursiva y contranarrativa. Asimismo, este discurso contrahegemónico, se apoya en perspectivas plurales que conectan el feminismo con la sexualidad y el arte, para mostrar nuevas posibilidades de comprender la cultura de un modo más diverso, e invitar al público que encontramos a pie de calle a cuestionar estos discursos y reflexionar sobre la influencia de los mismos en su realidad cotidiana.

[cat] Aquesta investigació, qüestiona els discursos que normalitzen una construcció binària, heterosexual i hegemònica sobre la manera en què existim a través del nostre cos, problematitzant el cul i els seus usos des de la política, els desitjos, la sexualitat i el poder mitjançant l'aplicació d'una metametodologia basada en les arts. Aquesta metametodologia es desenvolupa arran d'una producció artística, en la qual es genera una instal·lació que subverteix els discursos, pràctiques i espais que s'han construït des de l'hegemonia cultural, per a resignificar els usos del cul. Així, es problematitza el desig políticament correcte i la repressió que existeix sobre una part del nostre cos que totes tenim i que, en general, a totes 2 ens suscita atracció indistintament del gènere, sexe, identitat o sexualitat sota les quals ens identifiquem i definim. En la recerca s'ha dut a terme una instal·lació que ocupa l'espai públic i reivindica els usos, sexualitats i desitjos que convergeixen en el cul, legitimant la pràctica artística com un lloc de producció discursiva i contranarrativa. Així mateix, aquest discurs contrahegemònic, es recolza en perspectives plurals que connecten el feminisme amb la sexualitat i l'art, per a mostrar noves possibilitats de comprendre la cultura d'una manera més diversa, i convidar al públic que trobem a peu de carrer a qüestionar aquests discursos i reflexionar sobre la influència dels mateixos en la seva realitat quotidiana.

[eng] This research questions the discourses that normalize a binary, heterosexual, and hegemonic construction of how we exist through our bodies. It problematizes the anus and its uses in politics, desires, sexuality, and power through the application of an art-based metamethodology. This metamethodology emerges from an artistic production in which an installation is created to subvert the discourses, practices, and spaces constructed from cultural hegemony, in order to resignify the uses of the anus. Consequently, it problematizes politically correct desire and the repression which exists regarding a part of our bodies that we all have and that generally causes attraction regardless of the gender, sex, identity, or sexuality under which we identify and define ourselves. The research involved the creation of a public installation that claims and legitimizes the uses, sexualities, and desires which converge around the anus, establishing artistic practice as a site for discursive production and counter- narrative. In addition, this counter-hegemonic discourse is supported by plural perspectives which connect feminism with sexuality and art, to show new possibilities for understanding culture in a more diverse way and invite the public encountered on the streets to question these discourses and think about their influence in their everyday reality.