La resistència mnemònica de l’art i el seu rol mediador en els processos de recuperació de memoria

Abstract

En l’actualitat, la constitució de memòries, amb les seves narratives, genera, com mai abans havia succeït, noves polítiques de memòria i noves maneres d’estudiar la relació entre passat, present i futur. Tan és així que en els darrers trenta anys, s’ha intensificat la salvaguarda de la memòria de determinats fets històrics deixant la seva empremta en la comunitat global mitjançant un gran nombre d’accions, des de declaracions polítiques a dies de commemoració, performances, obres d’art a l’espai urbà, memorials, monuments, contramonuments, museus o espais de memòria, entre d’altres. Totes elles haurien de ser «espais» oberts, plurals, democràtics i públics, per tal de ser accions incloents i facilitadores de transformacions socials i individuals que permetin dir un no rotund a la violència, la injustícia i l’exclusió.