Subjetivació política i canvi societal: Una anàlisi psicosocial crítica del Procés Independentista Català

Abstract

[cat] Aquesta tesi es pregunta per les (re)configuracions de l’experiència subjectiva pròpies dels cicles de protesta contemporanis. Per aproximar aquesta qüestió, em centro en el moviment independentista català de la darrera dècada, popularment conegut com el Procés. El conjunt de mobilitzacions multitudinàries reclamant la independència catalana, el referèndum d’autodeterminació no autoritzat per l’estat espanyol i els conflictes institucionals entre el govern central i la Generalitat impliquen transformacions en l’experiència psicològica de les persones que resideixen a Catalunya afectant a com s’enten a si mateixes com a subjectes polítics. Basant-me en una interpretació psicopolítica (Hook, 2005) de la subjectivitat, introdueixo el concepte de subjectivació política (Butler, 2001; Foucault, 1988; Rancière, 2000), oferint-ne una lectura basada en els supòsits de la psicologia discursiva (Wetherell, 1998; Wiggins, 2017) i retòrica (Andreouli et al., 2020; Billig, 1991). Aquest marc conceptual em permet explorar com les persones donen compte de si mateixes a través dels processos de construcció de les identitats col·lectives (Flesher Fominaya, 2019; Melucci, 1995), de les pràctiques de participació política enteses com a habitus (Bourdieu, 1997, 2014; Crossley, 2003) i de les afectivitats liminars (Georgsen & Thomassen, 2017; Greco & Stener, 2017). En consonància, la tesi s’emmarca en les metodologies qualitatives (Levitt et al., 2018) i es centra en explorar el sentit comú del cicle de protestes del Procés entre el 2019 i el 2021. Per això, les persones participants: resideixen a Catalunya, no es dediquen a la política institucional professionalment i presenten una varietat de posicionaments i d’implicació respecte l’independentisme. En l’estratègia de recollida de dades es combinen les entrevistes individuals, el grup de discussió i l’etnografia d’esdeveniments. Totes aquestes dades són objecte d’una anàlisi discursiva i retòrica focalitzada en els tres eixos esmentats anteriorment. Els principals resultats obtinguts mostren com l’independentisme s’erigeix com una identitat col·lectiva construïda sobre la transversalitat, la catalanitat i el civisme. Aquestes tres caracteritzacions constitueixen un moviment secessionista recognoscible dotant-lo d’unitat, entitat i estratègia, alhora que generen un conjunt de contestacions i oposicions a aquesta caracterització des de dins de l’independentisme a través d’enunciar i defensar arguments d’esquerres o antagonistes. Per altra banda, els posicionaments no-independentistes institueixen una identitat col·lectiva que, majoritàriament, nega ser una part del conflicte sociopolític del Procés. El no-independentisme es construeix com el posicionament que garantitza els marcs legals, l’ordre públic i el manteniment de la nació espanyola. Aquestes característiques també són debatudes i criticades dins altres posicionaments no-independentistes amb contrarguments basats en supòsits internacionalistes, republicans o anarquistes. A banda d’aquestes dinàmiques identitàries, les pràctiques de participació política del Procés permeten l’emergència de diferents subjectes en funció dels habitus que s’actuen. L’anàlisi realitzada mostra com les persones actuen políticament seguint les disposicions pròpies de la protesta (habitus radical), de les institucions polítiques (habitus estatal) i del camp mediàtic (habitus espectador). Les tres experiències pràctiques poden aparèixer de forma “pura” o hibridada (Shoshan, 2017). Aquesta darrera forma d’aparició del subjecte polític ens mostra les especificitats i la complexitat pròpies del conflicte independentista. Finalment, els resultats il·lustren com emergeixen un conjunt de registres afectius per a significar el què vol dir ser un subjecte en transició i, al mateix temps, atrapat en un cicle de protestes on es rebutja l’statu quo propi de l’estat espanyol però no s’arriba a consolidar el reivindicat estat català. L’obertura d’aquest espai liminar entre dos ordres soci(et)als provoca també l’emergència de subjectes (des)orientats respecte la seva identitat en l’eix esquerra-dreta, la nació i la pròpia dinàmica de la protesta. En conjunt, aquesta tesi contribueix a la psicologia social i política desenvolupant una perspectiva conceptual i analítica que permet explorar i comprendre l’existència de les diverses experiències subjectives i rearticulacions de les relacions entre la persona, el moviment i el context en els cicles de protesta contemporanis. Concretament, es mostra com l’independentisme català del Procés obre diferents debats on es (re)construeixen les comunitats nacionals i polítiques a través de tensions i hibridacions identitàries, pràctiques i afectives en les vivències quotidianes. S’ofereix així una perspectiva psicosocial crítica que posa en relleu la diversitat de processos de subjectivació política imbricats en els contextos soci(et)als de protesta i canvi.

[eng] This thesis adresses the question of subjective (re)configurations in contemporary protest cycles. To examine this realm, it focuses on the Catalan independence movement of the past decade, commonly known as el Procés. The mass mobilizations demanding Catalan independence, the self-determination referendum unauthorised by the Spanish state, and the institutional conflicts between the central government and the Generalitat entailed transformations in the psychological experience of individuals residing in Catalonia, particularly affecting how they understand themselves as political subjects. Drawing on a psychopolitical interpretation (Hook, 2005) of subjectivity, the thesis introduces the concept of political subjectivation (Butler, 2001; Foucault, 1988; Rancière, 2000), offering an interpretation based on the assumptions of discursive (Wetherell, 1998; Wiggins, 2017) and rhetorical psychology (Andreouli et al., 2020; Billig, 1991). This conceptual framework enables exploring how lay people account for themselves through processes of constructing collective identities (Flesher Fominaya, 2019; Melucci, 1995), political participation practices understood as habitus (Bourdieu, 1997, 2014; Crossley, 2003), and liminal affectivities (Georgsen & Thomassen, 2017; Greco & Stener, 2017). Accordingly, this thesis is situated within the realm of qualitative methodologies (Levitt et al., 2018) and centers around the exploration of the everyday understandings of el Procés from 2019 till 2021. For this purpose, the participants: reside in Catalonia, are not professionally engaged in institutional politics, and present a variety of positions and involvement regarding independentist mobilisations. The data collection strategy combines individual interviews, a focus group, and event ethnographies. Attending to the thre psychosocial aforementioned axes, a discursive rhetorical analysis is conducted to all the data. The main findings highlight the construction of independentism as a collective identity grounded in transversality, Catalanity, and commitment to civic values. These three characterizations establish a recognizable secessionist movement, providing it with unity, identity, and strategy, while also generating a set of contestations and oppositions within the independence movement. They are articulated by taking left-wing or antagonistic positions. On the other hand, non-independentist arguments institute a collective identity that predominantly denies being a part of the sociopolitical conflict opened by el Procés. This identification is commonly portrayed as serving as the safeguard for legal frameworks, public order, and the cohesion of the Spanish nation. These characteristics are also the subject of debate and criticism by non-independentists who present counterarguments rooted in internationalist, republican, or anarchist perspectives. Beyond these identity dynamics, the political participacion practices within el Procés facilitate the emergence of diverse subjects shaped by enacted habitus. The analysis shows how individuals engage in this protest cycle embodying the inherent dispositions of protest (radical habitus), political institutions (state habitus), and the media field (spectator habitus). These three practical experiences can appear in a "pure" form or hybridised (Shoshan, 2017). This latter form of the political subject's emergence reveals the specificities and complexity inherent in the independence conflict. Finally, the results illustrate how a range of affective registers emerge to signify what it means to be a subject in transition and simultaneously caught up in a cycle of protest that rejects the Spanish statu quo but does not consolidate the (desired) Catalan state. This liminal liminal space between two soci(et)al orders also triggers the emergence of (dis)oriented subjects concerning their identity in the left-right axis, their national affections, and the sense of their protests. Overall, this thesis contributes to social and political psychology by developing a conceptual and analytical approach that allows exploring and understanding the existence of different subjective experiences and rearticulations of the interrelationships between person, movement and context in contemporary protest cycles. Specifically, it shows how the Catalan independence movement of el Procés unfolds various debates in which national and political communities are (re)constructed through tensions and hybridisations of identities, practices and affects in everyday life. In short, it offers a critical psychosocial perspective that highlights the diversity of political subjectivation processes embedded in their soci(et)al contexts of protest and change.