Transformacions del paisatge agrari català i serveis ecosistèmics

Abstract

L’especialització vitícola fou la transformació agrària més important que aconseguí estalviar terra, i col·locar més població, treball i coneixements al territori per poder exportar els aiguardents i vins que permeteren importar més blat, bacallà, cotó, fustes i carbons que van sostenir els processos d’industrialització i urbanització de Catalunya. Aquella herència ha permès que la viticultura catalana hagi esdevingut, amb el 69% en producció ecològica a la província de Barcelona i un 54% a tot el país, una zona pionera en la transició agroecològica que cal endegar ara a Europa, i arreu del món, per mitigar el canvi climàtic i adaptar-nos-hi. Aquesta transició també requereix recuperar els paisatges agraris diversos en mosaic que Ramon Margalef preuava per la seva capacitat d’acollir biodiversitat, i oferir serveis ecosistèmics més enllà dels de proveïment alimentari.