Investigating malaria transmission and assessing control activities in preparation for a malaria elimination strategy in the Lihir Islands of Papua New Guinea

Abstract

[eng] INTRODUCTION: Papua New Guinea (PNG) has the highest malaria transmission rates in the Pacific region. The Lihir Islands of PNG comprise the islands of Aniolam, where a gold mine is located, Masahet, Mahur and Malie. The primary vector control across Lihir is based on Long-Lasting Insecticidal-treated Nets (LLINs). Additionally, puddles’ drainage and larviciding are deployed in the Mine-impacted Zone (MIZ). In 2015, a program to test a malaria elimination strategy in Lihir was proposed. Elimination programs use human and entomological metrics to identify the parasite reservoir and strategically target interventions for halting transmission and preventing re-establishment. Achieving universal coverage with LLINs is recommended, although vector’s behavioural changes and suboptimal use of LLINs undermine its effectiveness. Hence, vector control alone presents significant limitations to achieve malaria elimination. Mass drug administration (MDA) with repeated courses of dihydroartemisinin–piperaquine (DHA-PQP) has been proposed as an additional strategy to effectively interrupt malaria transmission. However, prolongation of the QT segment caused by the piperaquine cumulative effect could lead to serious side effects. HYPOTHESES: 1. Malaria transmission is high in Lihir, and distributing LLIN every three years is not sufficient to protect the population. Malaria prevalence in travellers arriving on Lihir is also high, hence there is a moderate-to-high risk of re-establishment if malaria is eliminated. 2. The administration of DHA-PQP for three consecutive months does not pose a cardiac risk to people, making it suitable for MDA. OBJECTIVES: 1. To determine factors driving malaria transmission in Lihir. 2. To determine the effectiveness of LLIN mass distribution campaigns. 3. To determine the cardiac safety of a monthly therapeutic dose of DHA-PQP for three consecutive months. 4. To determine the risk of malaria importation into the Lihir Islands.

[cat] INTRODUCCIÓ: Papua Nova Guinea (PNG) té les taxes de transmissió de malària més altes del Pacífic. Les illes de Lihir, a PNG, inclouen Aniolam -on hi ha una mina-, Masahet, Mahur i Malie. L’única estratègia de control de malària a Lihir es basa en mosquiteres impregnades amb insecticides (LLIN, en anglès). També es drenen basses i s’apliquen larvicides a la Zona d’Impacte de la Mina (MIZ, en anglès). El 2015 s’inicià un programa per testar estratègies d’eliminació a Lihir. Els programes d'eliminació utilitzen mètriques humanes i entomològiques per identificar el reservori de paràsits i dissenyar estratègies per aturar la transmissió i prevenir el re-establiment de la malària. Es recomana una cobertura universal amb LLIN, però l’ús inadequat i els canvis de comportament del mosquit limiten la seva efectivitat, així que no serveix per assolir l’eliminació per si mateixa. Per fer-ho, s’ha proposat afegir l'administració massiva de fàrmacs (MDA, en anglès) en cicles consecutius. Dihidroartemisinina-piperaquina (DHA-PQP) en MDA podria interrompre la transmissió de malària, però la prolongació del QT per l’acumulació de piperaquina podria causar efectes secundaris greus. HIPÒTESIS: 1. La transmissió de malària és alta a Lihir, i distribuir LLIN cada tres anys no és suficient per protegir la població. La prevalença en els viatgers que arriben a Lihir també és alta, amb risc moderat-alt de re-establiment de malària. 2. L'administració de DHA-PQP durant tres mesos consecutius no comporta risc cardíac. OBJECTIUS: 1. Determinar els factors associats a la transmissió de malària a Lihir. 2. Determinar l'efectivitat de LLIN en distribucions massives. 3. Determinar la seguretat cardíaca d'una dosi terapèutica mensual de DHA-PQP durant tres mesos consecutius. 4. Determinar el risc d'importació de malària a Lihir.