Nutrició i malaltia de Crohn: revisió bibliogràfica

Abstract

[cat] a Malaltia de Crohn (MC) és una patologia inflamatòria crònica d’origen autoimmunitari que forma part de les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII), i pot afectar a qualsevol zona del tub digestiu (des de la boca fins l’anus). La malaltia presenta un curs clínic variable, amb períodes de remissió i brots recurrents, donant lloc a una resposta immunitària inapropiada que inflamarà el teixit gastrointestinal. Es formen lesions discontínues que, en els casos més severs, poden arribar a ser transmurals i causar fístules i fissures. La malaltia té una estreta relació amb els factors genètics i ambientals, entre ells, l’alimentació. La desnutrició és comú en els pacients amb MC, i pot ser deguda a la malabsorció intestinal, la diarrea i la inflamació crònica. A més, la microbiota intestinal juga un paper crucial en la malaltia, i està molt influenciada per la dieta i altres factors externs. Una dieta occidental rica en sucres simples, greixos i aliments ultraprocessats s’ha relacionat amb l’increment de la patogènesis i el risc de patir MC. Contràriament, la fibra dietètica s’ha relacionat com a beneficiosa. Alguns dèficits nutricionals, com el dèficit de vitamina D, s’han associat amb un increment de la patogènesi de la malaltia. Algunes pautes nutricionals, com la nutrició enteral exclusiva (NEE) o la dieta d’exclusió en MC, han mostrat un paper terapèutic força prometedor a l’hora d’aconseguir remissions. L’objectiu d’aquest treball és revisar la bibliografia actual sobre la relació de la nutrició i la MC, identificar els nutrients que puguin ser factors de risc o protectors, així com les teràpies nutricionals més efectives per reduir els símptomes, disminuir els brots i millorar la qualitat de vida dels pacients.

[eng] Crohn’s disease (CD) is a chronic, inflammatory, and autoimmune condition which is part of the Inflammatory Bowel Diseases (IBD). It can affect any area of the digestive tract (from mouth to anus). The disease has a variable clinical course, with periods of remission and recurrent flares, leading to an inappropriate immune response that inflames gastrointestinal tissue. Discontinuous lesions are frequent, which, in severe cases, can become transmural and cause fistulas and fissures. The disease is closely related to genetic and environmental factors, including diet. Malnutrition is common in patients with CD and may be related to intestinal malabsorption, diarrhea, and chronic inflammation. Additionally, gut microbiota plays a crucial role in the disease, and is heavily influenced by diet and other external factors. A Western diet rich in sugars, fats and ultra processed foods has been linked to an increased pathogenesis and risk to develop CD. Conversely, dietary fiber is considered beneficial. Some nutritional deficiencies, such as vitamin D deficiency, are associated with an increase in disease pathogenesis. Some nutritional strategies, such as exclusive enteral nutrition (EEN) or an exclusion CD diet, have shown promising therapeutic roles in achieving remission. The main goal of this work is to do a review of current literature about the relationship between nutrition and CD, identify nutrients that may be a risk or a protective factor, and explore the most effective nutritional therapies for reducing symptoms, decreasing flares and improving patients' quality of life.