La invisibilitat femenina a l’Informalisme Espanyol. El cas de Juana Francés (1924 - 1990)

Abstract

La meva recerca es centra en l’àmbit espanyol i en els cercles d’art experimental que hi germinen durant la postguerra; unes tendències que acabaran essent admeses plenament pel règim franquista. El col.lectiu més prestigiós i el més rellevant per al meu estudi és El Paso, fundat a Madrid l’any 1957. Juana Francés, l’única dona asociada, té un rol rellevant en la formació del grup. No obstant, s’hi desvincula al cap de pocs mesos; aquest incident serà l'exemple per antonomàsia de la misogínia imperant en el món de l’art del moment. L’artista continua amb la seva trajectòria de manera independent, sense deixar mai d’experimentar amb els llenguatges artístics i les propietats de la matèria. Les seves aportacions la converteixen en una exponent cabdal de l’avantguarda espanyola i segurament la més compromesa amb la missió informalista. No obstant, Juana Francés ha estat desatesa per la història i menyspreada per la crítica, sovint eclipsada per la fortuna del seu marit, l’escultor Pablo Serrano. Decideixo centrarme en Francés per obtenir un cas d’estudi concret i per evidenciar el contrast amb el prestigi internacional que van adquirir els seus companys de grup, com ara Antonio Saura i Manuel Millares, que situaren l’art informalista al capdavant de les manifestacions existencialistes de la postguerra.