Please use this identifier to cite or link to this item:
https://hdl.handle.net/2445/216052
Title: | La dimensió social de la durada de l’estada hospitalària. El cas de la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum |
Other Titles: | The social dimension of the length of a hospital stay. The case of the Centre Fòrum subacute care unit |
Author: | Casas Martí, Joan González Melero, Susana |
Keywords: | Ingressos i altes en els hospitals Treball social mèdic Gestió hospitalària Hospital admission and discharge Medical social work Hospital administration |
Issue Date: | 1-Apr-2019 |
Publisher: | Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya |
Abstract: | L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació sociofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la influència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n=105). S’ha utilitzat una metodologia quantitativa mitjançant el subministrament de l’escala de valoració sociofamiliar de Gijón, l’escala de la complexitat de la intervenció social en context hospitalari ECISACH-BCN PSMAR i la recollida d’altres informacions relatives al perfil dels pacients de la mostra i a l’estada hospitalària. Els resultats apunten que aquells pacients amb una situació de risc o de problemàtica social han realitzat ingressos més prolongats en el temps que els que gaudeixen d’una realitat sociofamiliar més favorable. També s’ha idenficat una tendència a l’increment dels dies d’hospitalització en els casos en què la complexitat de la intervenció social ha estat superior. Tanmateix, quan l’organització de la intervenció social ha estat precoç i proactiva, els pacients han realitzat ingressos hospitalaris més curts independentment dels nivells de risc social que presentaven, disminuint, també, els efectes de la complexitat de la intervenció social realitzada. En aquest sentit, es reivindica el treball social sanitari com una professió que no està renyida amb l’eficiència dels recursos sanitaris, sinó que pot ser facilitadora de la seva optimització. |
Note: | Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.32061/RTS2019.215.08 |
It is part of: | RTS. Revista de Treball Social, 2019, num.215, p. 127-143 |
URI: | https://hdl.handle.net/2445/216052 |
Related resource: | https://doi.org/10.32061/RTS2019.215.08 |
ISSN: | 0212-7210 |
Appears in Collections: | Articles publicats en revistes (Treball Social) |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
828138.pdf | 354.26 kB | Adobe PDF | View/Open |
Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.