Trencant l’estigma. Intervencions, usos i percepcions de la reconversió de la presó Model de Barcelona

Abstract

[cat] Aquest estudi és una exploració de la percepció de l'estigma d’un patrimoni incòmode en relació amb la participació democràtica i els processos patrimonials a Barcelona, i la seva incidència en els debats antropològics sobre el patrimoni cultural. A la llum dels arguments a favor dels drets col·lectius de participació cultural (Arnstein 1969; Connerton 1989; Nora and Prost 1997; Ashworth and Tunbridge 1996; Maybtz 2006; Herz 2015; Onciul 2015; Vinyes 2010, 2023; Roigé 2010, 2016, 2023) investiguem el perquè i el com els rols de les comunitats en processos participatius estan canviant la salvaguarda i rehabilitació tradicionals, a través del cas de la presó La Model de Barcelona. La focalització de la necessitat de memòria i d'espais porta a comunitats font i professionals a guiar les comunitats veïnals en el reconeixement del patrimoni cultural per crear processos bottom-up conjuntament i fer-se’ls propis. En aquest sentit, argumentem que els principals factors que poden influir en les decisions de salvaguarda són la visita (el coneixement efectiu del patrimoni), així com el canvi radical d'usos, on cal repensar la relació entre institució i drets col·lectius mantenint el focus en les necessitats de la ciutadania, i també en els drets commemoratius. Aquest enfocament multivocal està revolucionant els processos de patrimonialització i els nous usos públics del patrimoni (penitenciari), que permet la inclusió efectiva de diferents comunitats i actors en els processos de presa de decisions d'una manera professional, i alhora democràtica, mai vista abans al patrimoni penitenciari a Europa ni al món.

[eng] This thesis is an exploration of the stigma perception of a dissonant heritage in relation to the democratic participation and heritage processes in Barcelona and its bearing on anthropological debates on cultural heritage. In light of arguments for collective rights to cultural participation (Arnstein 1969; Connerton 1989; Nora and Prost 1997; Ashworth and Tunbridge 1996; Maybtz 2006; Herz 2015; Onciul 2015; Vinyes 2010, 2023; Roigé 2010, 2016, 2023), it investigates why and how the role of communities in heritage processes are changing the traditional safeguard and rehabilitations, through La Model of Barcelona prison case. The centering of need for memory and spaces leads to source communities and professionals to guide neighbor communities in the recognition of cultural heritage to launch bottom-up processes toghether. Here, I argue that the main factors that can influence on decisions about safeguard processes, are the effective visit (knowledge of the heritage), as well as the radical change of uses, where it is necessary to rethink the relation between institution and collective rights of decision-making by retaining a focus on citizenship needs but also memorial rights. This multivocal focus is changing both the patrimonialization processes and the new public uses for (penitentiary) heritage, that enables the productive inclusion of different communities and actors in the decision-making processes about heritage in a professional but democratic way never seen before in penitenciary heritage in Europe and the world.