Please use this identifier to cite or link to this item:
https://hdl.handle.net/2445/217248
Title: | El suport a la família biològica, un factor bàsic per a la reunificació en els acolliments familiars i residencials |
Author: | Amorós, Pere Balsells, M. Àngels Fuentes-Peláez, Núria Mateos Inchaurrondo, Ainoa Molina, M. Cruz (María Cruz) Mundet Bolós, Anna Pastor Vicente, Crescencia Vaquero Tió, Eduard |
Keywords: | Família Pares i fills Acolliment familiar Atenció a la infància i a l'adolescència Family Parent and child Foster home care Child welfare |
Issue Date: | Dec-2012 |
Publisher: | Consell de Mallorca |
Abstract: | L’anàlisi de la literatura permet observar com la investigació sobre la identificació de les necessitats i les capacitats parentals de les famílies en situació de vulnerabilitat amb fills i filles en el sistema de protecció, està en fase molt incipient, però apunten a què el treball i el suport socioeducatiu amb aquestes famílies és fonamental per afavorir el retorn i la reunificació. L’èxit de la reunificació està relacionat amb variables com la posada en marxa simultània del treball amb les famílies quan se’n separa un fill o filla, de la qualitat i intensitat de les visites, i dels contactes durant el temps de la mesura de protecció; i també de la qualitat i la intensitat del suport rebut. Els sentiments que provoca en els pares la separació dels seus fills té importància no només per ells mateixos, sinó també per les seves repercussions sobre les actituds vers l’acolliment i vers els acollidors. Com indiquen Schofield et al (2000), quan els pares no accepten la separació dels seus fills i la seva anada a una altra família, és molt menys probable que siguin capaços de mantenir una bona relació de cooperació amb la família acollidora o, fins i tot, amb el propi fill o filla en acolliment. Contràriament, (Amorós i Palacios, 2004) en la mesura en què entenen que la nova situació pot ser beneficiosa per als seus fills i que ells segueixen sent importants en la seva vida, és molt més probable que les relacions entre les dites famílies siguin agradables i més de cooperació que no d’enfrontament. Lògicament, el treball dels professionals en tots aquests aspectes és crucial, tant per explicar les raons per les quals s’ha adoptat aquesta mesura de protecció, com per permetre’ls formar-se expectatives realistes sobre el futur de les seves relacions i contacte amb els seus fills. En la mesura que s’entengui que el procés d’acolliment funciona molt millor quan es tracta de dues famílies que cooperen en benefici dels fills que tenen en comú, l’experiència d’acolliment serà millor i els contactes entre les famílies seran més positius. |
Note: | Reproducció del document publicat a: https://www.revistaalimara.net/revista/epoca-5_57/ |
It is part of: | Alimara. Innovació i Metodologia en Afers Socials, 2012, num.57, p. 1-7 |
URI: | https://hdl.handle.net/2445/217248 |
ISSN: | 1578-2166 |
Appears in Collections: | Articles publicats en revistes (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació) |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
153995.pdf | 2.17 MB | Adobe PDF | View/Open |
This item is licensed under a
Creative Commons License