Estrategias residenciales de la migración venezolana en mercados informales en el Norte y el Sur Globales:el caso de Cali y Barcelona

Abstract

[spa] Durante los procesos de inserción residencial muchos inmigrantes solamente pueden acceder a una vivienda mediante mercados residenciales informales en destino, con variaciones según el contexto. Este estudio compara las condiciones habitacionales de migrantes venezolanos en Cali, Colombia (Sur Global), y Barcelona, España (Norte Global), a través de 20 entrevistas semiestructuradas sobre sus estrategias residenciales en los mercados secundarios de vivienda en ambos contextos. El análisis muestra que la informalidad residencial es relevante en ambas ciudades, adoptando formas e implicaciones diferentes en el Sur o en el Norte. En Cali, las viviendas autoconstruidas informalmente pueden adaptarse rápidamente a la demanda generada por los venezolanos, siendo usual su sobreocupación y el allegamiento de familiares. En contraste, en Barcelona el parque habitacional es rígido, pero se informaliza mediante subarriendo de habitaciones. En ambos contextos la calidad de vida es afectada por la situación residencial de los inmigrantes, exacerbando su vulnerabilidad y desfavoreciendo su integración.

[eng] During residential integration processes, many immigrants can only access housing through informal residential markets at their destination, with variations depending on the context. This study compares the housing conditions of Venezuelan migrants in Cali, Colombia (Global South), and Barcelona, Spain (Global North), through 20 semi-structured interviews on their residential strategies in both contexts’ secondary housing markets. The analysis reveals the relevance of residential informality in both cities, taking different forms and implications in the South versus the North. In Cali, informally self-built houses can quickly adapt to the demand, often resulting in housing overcrowding and family cohabitation. In contrast, Barcelona’s housing stock is rigid but becomes informal through room subletting. In both contexts, their living conditions are affected by their housing situation, exacerbating vulnerability, and hindering integration.

[cat] Durant els processos d’inserció residencial molts immigrants només poden accedir a un habitatge mitjançant mercats residencials informals situats al seu destí, amb variacions segons el context. Aquest estudi compara les condicions habitacionals dels migrants veneçolans a Cali, Colòmbia (Sud global), i Barcelona, Espanya (Nord global), mitjançant 20 entrevistes semiestructurades sobre les seves estratègies residencials en els mercats secundaris d’habitatge en tots dos contextos. L’anàlisi mostra que la informalitat residencial és rellevant a totes dues ciutats i que adopta formes i implicacions diferents en el Sud o en el Nord. A Cali, els habitatges autoconstruïts informalment poden adaptar-se ràpidament a la demanda dels veneçolans i és usual la sobreocupació dels habitatges i la cohabitació familiar. En contrast, a Barcelona, l’estoc habitacional és rígid, però s’informalitza mitjançant el sotsarrendament d’habitacions. En tots dos contextos la qualitat de vida es veu afectada per la situació residencial, la qual cosa exacerba la vulnerabilitat dels immigrants i en dificulta la integració.

[fra] Au cours des processus d’insertion résidentielle, de nombreux immigrants ne peuvent accéder à un logement que par le biais de marchés résidentiels informels à leur destination, avec des variations selon le contexte. Cette étude compare les conditions de logement des migrants vénézuéliens à Cali, en Colombie (Sud mondial), et à Barcelone, en Espagne (Nord mondial), à travers 20 entretiens semi-structurés sur leurs stratégies résidentielles dans les marchés secondaires du logement dans les deux contextes. L’analyse montre que l’informalité résidentielle est pertinente dans les deux villes, prenant des formes et des implications différentes au Sud et au Nord. À Cali, les logements autoconstruits de manière informelle peuvent s’adapter rapidement à la demande, entraînant souvent une surpopulation des logements et une cohabitation familiale. En revanche, à Barcelone, le parc immobilier est rigide mais devient informel par le biais de la sous-location de chambres. Dans les deux contextes, les conditions de vie sont affectées par leur situation résidentielle, exacerbant la vulnérabilité et entravant l’intégration.