Oskar Schlemmer com a exemple de la mentida Bauhaus i la seva pervivència en l'actual pedagogia per a l'art d'avantguarda.

Abstract

Oskar Schlemmer és el professor més oblidat del Bauhaus, malgrat que els seus escrits als 'Bauhausbücher' siguin pilar ideològic. Solem concedir molta importància a la primera concepció del Bauhaus establerta per Gropius, però en entrar en la qüestió veiem que els últims estudis s'allunyen d´aquesta idea per evidenciar que l'escola no va tenir una teoria pedagògica unilateral, sinó diferents concepcions segons els professors-artistes. La diferenciació de Schlemmer és clara, i el seu curs Der Mensch (1928-29) a l'Escola Bauhaus de Dessau és el punt més àlgid de la divergència. El pensament pedagògic de Schlemmer és invers al de Kandinsky, doncs creu que el procés ha d´anar de la intuïció a la construcció, del subjecte a l´objecte. La metodologia del professor més divergent de l'Escola tampoc és capaç d'autoconscienciar l'alumne perquè accepta el propòsit Bauhaus d´entendre l´art com una acció projectada on l'objectiu no és l'individu sinó el producte. El moviment Bauhaus s'imbrica tant al món industrial que dilata l'Estètica cap a l'Estetico-política, àmbit on el Jo fenomènic no té altre sentit que el de pur motor projectual inapte per discutir però convenient per mecanitzar. El fet d'excusar l'avantguarda com sinónim d'investigació comporta buscar un caràcter científic a l'art, i aquesta postura desmereix la historicitat de l´exercici-experiment en favor del resultat. Aquesta perillosa amnèsia identifica la metodologia de l'actual pedagogia per a l´art d´avantguarda. El greu és que utilitzant-la es crea un exercici que no serà més que un hibridacionisme recombinatori, i per consegüent, l'ensenyament de l´art un simulacre.