Una perífrasi (no tan) marginal en català: “anar a + infinitiu” al segle XIX

Abstract

La perífrasi “anar a + infinitiu” no ha estat considerada una construcció pròpia del català, sinó fruit del contacte lingüístic amb l’espanyol. Això explica que representa un cas paradigmàtic de marginalia: tot i que la documentem des de fa segles i actualment és molt viva en la llengua oral i dialectal gairebé no ha estat estudiada. Aquest estudi de corpus analitza les construccions amb la forma “anar a + infinitiu” del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, amb textos escrits des de l’inici del català contemporani fins que no s’inicia la codificació lingüística (1832-1913). Els resultats mostren que cal distingir una perífrasi culminativa, amb diverses construccions més o menys idiomàtiques pròximes, i una perífrasi d’imminència, present en tots els dialectes i, especialment, en valencià.