Ballet, toca de peus a terra : una aproximació a les vivències i les experiències de les ballarines de dansa clàssica respecte les seves subjectivitats i els seus cossos.

Abstract

[cat] Aquesta recerca pretén analitzar les vivències de les ballarines de dansa clàssica durant la seva formació en el conservatori de Barcelona. S'analitzen les repercussions més significatives del ballet en les seves subjectivitats i l'impacte que ha generat en les seves percepcions corporals. D'aquesta manera, es tracta de donar veu a un col·lectiu silenciat i aportar a la branca d'estudis amb perspectiva de gènere una realitat social marcada per dinàmiques de poder heteropatriarcals, poc abordades des del coneixement científic. Es tracta de posar el focus en les temàtiques microsocials per entendre les realitats quotidianes de les ballarines. Per dur a terme la recerca s'ha utilitzat dues tècniques d'investigació de caràcter qualitatiu -entrevistes en profunditat i autoetnografia- que han permès recollir la informació adient segons els objectius plantejats i l'epistemologia de coneixements situats. De la seva anàlisi se n'ha extret que la formació en dansa clàssica ha intensificat la inseguretat i la baixa autoestima de les ballarines a conseqüència de l'excés d'exigència i el model inabastable de "ballarina" imposat pel ballet. També, es mostra l'estreta relació entre la feminitat i el ballet, representant com aquesta especialitat artística pot ser una forta eina de reproducció dels rols i estereotips de gènere. I finalment, la recerca ha donat veu a tot el maltractament institucional, generant una distorsió en l'autoimatge de les ballarines que les ha conduït a viure unes conseqüències devastadores respecte als seus cossos, provocant en l'actualitat una relació, encara, conflictiva. Així com, les repercussions en les relacions socials i sexo-afectives arran de la cosificació extrema de la dansa clàssica.

[spa] Esta investigación pretende analizar las vivencias de las bailarinas de danza clásica durante su formación en el conservatorio de Barcelona. Se analizan las repercusiones más significativas del ballet en sus subjetividades y el impacto que ha generado en sus percepciones corporales. De este modo, se trata de dar voz a un colectivo silenciado y aportar a la rama de estudios con perspectiva de género una realidad social marcada por dinámicas de poder heteropatriarcales, poco abordadas desde el conocimiento científico. Se trata de poner el foco en las temáticas microsociales para entender las realidades cotidianas de las bailarinas. Para llevar a cabo la investigación se ha utilizado dos técnicas de investigación de carácter cualitativo -entrevistas en profundidad y auto etnografía- que han permitido recoger la información adecuada según los objetivos planteados y la epistemología de conocimientos situados. De su análisis se ha extraído que la formación en danza clásica ha intensificado la inseguridad y la baja autoestima de las bailarinas como consecuencia del exceso de exigencia y el modelo inalcanzable de "bailarina" impuesto por el ballet. También, se muestra la estrecha relación entre la feminidad y el ballet, representando como esta especialidad artística puede ser una fuerte herramienta de reproducción de los roles y estereotipos de género. Y por último, la investigación ha dado voz a todo el maltrato institucional, generando una distorsión en la autoimagen de las bailarinas que las ha conducido a vivir unas consecuencias devastadoras respeto a sus cuerpos, provocando en la actualidad una relación, todavía, conflictiva. Así como, las repercusiones en las relaciones sociales y sexoafectivas a raíz de la cosificación extrema de la danza clásica.

[eng] This research aims to analyze the experiences of different ballerinas during their training time at the Barcelona Conservatory (Institut del Teatre). It explores the most significant repercussions of ballet and the impact it has generated on their body perceptions and lifes. The study seeks to give voice to a silenced collective and contribute to the field of gender studies by highlighting a social reality marked by heteropatriarchal power dynamics, which are rarely addressed in any scientific knowledge. The focus of this work is on microsocial themes to be able to understand the everyday realities of those ballerinas.To carry out the research, two qualitative research techniques were used - in-depth interviews and autoethnography - which allowed for the collection of appropriate information according to the stated objectives and the epistemology of situated knowledge. The analysis revealed that ballet training has intensified the insecurity and low self-esteem of those ballerinas due to excessive demands and the unattainable "ballerina" model imposed by ballet. It also shows the close relationship between femininity and ballet, illustrating how this artistic specialty can be a powerful tool for the reproduction of gender roles and stereotypes. At last, the research has given voice to the institutional mistreatment, which has led to a distortion of the ballerinas' self-image, causing them to experience devastating consequences concerning their bodies, resulting in an ongoing conflictual relationship. It also highlights the repercussions on social and sexual-affective relationships due to the extreme objectification inherent in ballet.