Please use this identifier to cite or link to this item: https://hdl.handle.net/2445/220789
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorEstrada Herrero, David, 1931--
dc.contributor.authorMuntané i Condeminas, Josep Oriol-
dc.contributor.otherUniversitat de Barcelona. Departament de Disseny i Imatge-
dc.date.accessioned2025-05-05T07:58:39Z-
dc.date.available2025-05-05T07:58:39Z-
dc.date.issued1993-
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/2445/220789-
dc.description.abstract[cat] La fantasia i també un cert enigma ha embolcallat amb un vel de misteri tant la llum, símbol de la vida, com els calors que la vesteixen. Per això atragueren antigament els filòsofs i des del punt de partida de l'elucubració, fins i tot més que en els artistes pintors. Encara que sembli estrany això es pot entendre, perquè els artistes pertanyen a una estructura gairebé radical, en molts casos quasi brutal. Llur art cerca la realitat, no em refereixo a la física i òptica, sinó a la total de l'home, en la qual l'artista vol trobar resultats immediats. La meva posició en l’exposició d'aquest estudi ha estat, per una banda, procurar el màxim rigor objectiu o científic en el sentit d'evitar tota exaltació de la fantasia artística, procurant que la lògica funcioni de manera lo més implacable possible en els anàlisis del comportament dels colors coma tals. Seguint aquest propòsit he procurat demostrar fent servir un aparell elèctric de revolució la vigència de les teories exposades, ja que pintant en cercles de paper els colors, en les proporcions i qualitats que s'han plantejat en els problemes i fent-los giravoltar, es pot veure amb certa evidència fins a on s’agermanen la teoria i la realitat. Hi ha també una raó, que és a més la fonamental, la qual m'ha portat a fer aquest estudi, que és el fet d'esser artista pintor de professió i això suposa la necessitat d'una predisposició a distingir la qualitat, personalitat i relació que tenen els colora. Convé insistir en aquesta positura personal davant l'espectacle dels colors; per exemple un físic té enfront de llur ulls la gamma il·limitada dels grocs, calents, freds, foscos, clars, però un artista pintor davant d‘aquesta paleta és el més preparat per escollir quin és el groc que més s'assembla al groc espectral, això és molt fonamental per treure conseqüències encertades del comportament i influències dels colors entre ells mateixos.ca
dc.format.extent116 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocatca
dc.publisherUniversitat de Barcelona-
dc.rights(c) Mestre Faiget, Maria Rosa, 2025-
dc.sourceTesis Doctorals - Departament - Disseny i Imatge-
dc.subject.classificationColors-
dc.subject.classificationÒptica física-
dc.subject.otherPhysical optics-
dc.titleLa llum, els colors i l'homeca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesisca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca
dc.identifier.tdxhttp://hdl.handle.net/10803/694361-
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Disseny i Imatge

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
JOMC_TESI.pdf14.61 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.