Resignificación política de los contextos urbanos. Redes de reproducción social compartida

Abstract

[spa] Esta tesis se centra en el problema de la justicia urbana desde una perspectiva feminista que explora la reproducción social y atiende a cómo las experiencias sociales de las personas, en particular la forma en que experimentan la vulnerabilidad moldea sus percepciones y define la relación entre imaginarios comunitarios, utopías, deseos y la vida cotidiana. Estos cuatro elementos son fundamentales para entender los proyectos comunitarios de reapropiación de espacios y tiempos que he analizado a través de una metodología etnográfica. La noción de justicia urbana que se analiza en este trabajo nos permite identificar su alcance y sus limitaciones respecto a su carácter transformador y su resistencia a las dinámicas de la ciudad neoliberal. A partir de esta reflexión y de mi propia posición situada y crítica en el mundo, me propongo analizar las experiencias e imaginarios comunitarios y las utopías cotidianas en distintos barrios de grandes ciudades, vinculándolos con los conceptos de deseo y reproducción social desde las voces y vivencias de sus protagonistas. De esta manera, busco profundizar en la idea de justicia urbana que se trasluce en sus testimonios. El objetivo es desafiar la lógica del sistema simbólico-material heteropatriarcal y neoliberal, construyendo un discurso que reconozca la multiplicidad y la diferencia y la posibilidad real de crear espacios de convivencia liberadores que son ejemplos de justicia urbana. Para desarrollar un análisis crítico de los conceptos que sustentan esta investigación, situaré este estudio en el marco de la obra de Henri Lefebvre sobre el espaciotiempo urbano y el derecho a la ciudad, adoptando una perspectiva feminista que ponga atención a las necesidades y los cuidados. Exploraré los espacios-tiempos inesperados como un posible motor para la creación de utopías cotidianas, es decir, lugares donde lo utópico se entrelaza con lo ordinario, dando lugar a prácticas diarias innovadoras e imprevistas. Los cuerpos que transitan por estos espacios utópicos son los principales agentes de cambio social, gracias a las relaciones y experiencias que los exponen a una constante reeducación del deseo y el vínculo social. Estas relaciones, estructuradas en redes de reproducción social compartida, configuran nuestro mapa urbano cotidiano, lleno de experiencias transformadoras que desafían el paradigma económico-social dominante de la ciudad neoliberal.

Para esta investigación, he analizado distintas experiencias comunitarias en barrios con distinto perfil sociodemográfico, en cada una de estas ciudades: Barcelona, Madrid y Roma. Estos lugares son ejemplos de espacios autogestionados y de actividades socioculturales que han surgido en y desde los márgenes. La elección de estos casos se debe a

su historia de lucha, sus patrones migratorios, su composición de clases y la forma en que estos factores se relacionan con el territorio y la arquitectura de cada barrio. Mi trabajo se divide en dos partes principales: una revisión de archivos municipales y un trabajo de campo en el que observé los espacios autogestionados que surgieron a partir de procesos de reapropiación en cada uno de los barrios estudiados y a los que se refiere el análisis etnográfico. Mi conclusión es que necesitamos dar visibilidad a estas experiencias, auténticas utopías cotidianas, que confrontan con las dinámicas mercantilizadas de la gentrificación que son los auténticos obstáculos para la justicia urbana y la igualdad de género.

[cat] Aquesta tesi es centra en el problema de la justícia urbana des d'una perspectiva feminista que explora la reproducció social i atén com les experiències socials de les persones, en particular la manera com experimenten la vulnerabilitat modela les seves percepcions i defineix la relació entre imaginaris comunitaris, utopies, desitjos i la vida quotidiana. Aquests quatre elements són fonamentals per entendre els projectes comunitaris de reapropiació d’espais i temps que he analitzat a través d'una metodologia etnogràfica. La noció de justícia urbana que s'analitza en aquest treball ens permet identificar-ne l'abast i les limitacions respecte al caràcter transformador i la seva resistència a les dinàmiques de la ciutat neoliberal. A partir d'aquesta reflexió i de la meva pròpia posició situada i crítica al món, em proposo analitzar les experiències i imaginaris comunitaris i les utopies quotidianes a diferents barris de grans ciutats, vinculant-los amb els conceptes de desig i reproducció social des de les veus i vivències dels seus protagonistes. D'aquesta manera, busco aprofundir en la idea de justícia urbana que es trasllueix als seus testimonis. L'objectiu és desafiar la lògica del sistema simbòlic-material heteropatriarcal i neoliberal, tot construint un discurs que reconegui la multiplicitat i la diferència i la possibilitat real de crear espais de convivència alliberadors que són exemples de justícia urbana. Per desenvolupar una anàlisi crítica dels conceptes que sustenten aquesta investigació, situaré aquest estudi en el marc de l'obra d'Henri Lefebvre

sobre l'espaitemps urbà i el dret a la ciutat, adoptant una perspectiva feminista que posi atenció a les necessitats i els cures. Exploraré els espais-temps inesperats com un possible motor per a la creació d'utopies quotidianes, és a dir, llocs on allò utòpic s'entrellaça amb allò ordinari, donant lloc a pràctiques diàries innovadores i imprevistes. Els cossos que transiten per aquests espais utòpics són els principals agents de canvi social, gràcies a les relacions i experiències que els exposen a una reeducació constant del desig i el vincle social. Aquestes relacions, estructurades en xarxes de reproducció social compartida, configuren el nostre mapa urbà quotidià, ple d'experiències transformadores que desafien el paradigma economicosocial dominant de la ciutat neoliberal.

Per a aquesta investigació, he analitzat diferents experiències comunitàries a barris amb un perfil sociodemogràfic diferent, a cadascuna d'aquestes ciutats: Barcelona, Madrid i Roma. Aquests llocs són exemples d'espais autogestionats i d'activitats socioculturals que han sorgit ai des dels marges. L'elecció d'aquests casos és deguda a la seva història de lluita, els patrons migratoris, la composició de classes i la manera com aquests factors es relacionen amb el territori i l'arquitectura de cada barri. El meu treball es divideix en dues parts principals: una revisió d'arxius municipals i un treball de camp on vaig observar els espais autogestionats que van sorgir a partir de processos de reapropiació a cadascun dels barris estudiats i als quals es refereix l'anàlisi etnogràfica.La meva conclusió és que necessitem donar visibilitat a aquestes experiències, autèntiques utopies quotidianes, que confronten amb les dinàmiques mercantilitzades de la gentrificació que són els autèntics obstacles per a la justícia urbana i la igualtat de gènere.