Avaluació de l’efecte de l’expansió del gen FMR1 sobre la reserva ovàrica en dones joves portadores de la premutació

Abstract

[cat] La insuficiència ovàrica primària (POI), que afecta l'1% de les dones de la població general, fa referència al desenvolupament d’amenorrea a causa del cessament de la funció ovàrica abans dels 40 anys. Un ampli espectre de mecanismes patogènics poden conduir a la POI. Aquests inclouen causes cromosòmiques, genètiques, autoimmunes, metabòliques (galactosèmia), infeccioses i iatrogèniques (tractaments contra el càncer). Tot i que la majoria de casos són idiopàtics, l'existència de casos familiars indica un component genètic. La causa monogènica més comuna responsable de la POI és la premutació en el gen FMR1. El gen FMR1 (OMIM *309550) conté una regió repetitiva (CGG) en el primer exó (regió no traduïda). Entre els individus de la població general, el nombre de repeticions CGG és polimòrfic i es troba entre 6 i 45. En aquesta situació, el gen FMR1 es troba actiu i hi ha síntesi de la proteïna Fragile X Messenger Ribonucleoprotein (FMRP). Les repeticions en aquest interval són estables quan es transmeten de generació en generació. En canvi, quan el nombre de CGG supera les 200 repeticions (mutació completa), el gen FMR1 es silencia, donant lloc a l’absència de FMRP i a les manifestacions clíniques de la síndrome X fràgil (SXF, OMIM #300624): discapacitat intel·lectual i trets dismòrfics característics. Finalment, els individus amb al·lels entre 55 i 200 repeticions CGG són els denominats portadors de la premutació. En aquesta situació, el gen es transcriu i hi ha síntesi de FMRP, motiu pel qual aquests individus són asimptomàtics per a la SXF. Tot i això, presenten un risc incrementat de tenir descendència afectada, ja que el nombre de repeticions és inestable i tendeix a incrementar-se en cada divisió cel·lular. S’ha establert que la incidència de la POI associada a la síndrome X fràgil (FXPOI) en dones portadores de la premutació és d’un 16-24%. La FXPOI és, per tant, una malaltia amb penetrança reduïda. El coneixement de les bases moleculars de l’FXPOI no és complert i tot i que la premutació a FMR1 és el principal factor de risc, encara hi ha factors genètics, epigenètics o ambientals desconeguts que podrien estar afectant la penetrància. Per altre banda, mentre l’associació entre la premutació en el gen FMR1 i l’FXPOI està ben establerta, la implicació d’aquest amb altres condicions que cursen amb esterilitat està encara per definir. La investigació actual té com a objectiu identificar biomarcadors que puguin ajudar a predir l'aparició d’FXPOI i millorar els protocols clínics en reproducció assistida per a la identificació de les dones portadores de la premutació en diferents poblacions infèrtils a fi de poder oferir un assessorament genètic i reproductiu personalitzat. Estudis preliminars posen de manifest nivells d’expressió dels ARN llargs no codificants (FMR4, FMR5 i FMR6) derivats del locus FMR1 entre les diferents categories al·lèliques de la repetició CGG del gen FMR1 (normal, premutat o mutació completa). Aquest resultats avalen la hipòtesis que els ARNlnc derivats del FMR1 poden servir com a biomarcadors per ajudar a predir l’FXPOI i millor l’assessorament reproductiu i endocrí de les dones portadores de la premutació. Per altre banda, tenint en compte la implicació del gen FMR1 com a causa genètica de IOP, una de les hipòtesis d’aquesta tesi és que la premutació també impacta en la població estèril jove amb baixa reserva ovàrica.