The representational structure of implícit attitudes

Abstract

[eng] Implicit attitudes (IAs henceforth) are mental states that cause subtle discriminatory behaviors often referred to as “implicit bias”. For example, a hiring manager may sincerely think that race is irrelevant to intelligence and competence, yet systematically reject applications from members of a certain race. Such discrimination might be caused by the manager’s IA towards that race. In recent years, IAs have attracted significant attention in psychology and philosophy, partially due to the development of indirect measures of attitudes, which allow researchers to assess individuals’ attitude towards social groups, such as racial or religious groups, without relying on self-report questionnaires. This thesis addresses the following central question in IA research: What is the nature of IAs? Or, differently put, what kind of mental states are IAs? This question is interesting in its own right and has important implications for issues such as moral responsibility for IAs and their mitigation. In a nutshell, I defend the belief view – the view that IAs are beliefs. More precisely, I formulate an objection to this account of IAs and show how it can be answered. I also clarify a notion that plays a key role in arguments for the belief view – the notion of inference – thereby strengthening the conceptual foundations of the debate over IAs. The thesis proceeds as follows. In Chapter 1, I outline the phenomenon of IAs and the theoretical challenges they raise. After introducing the empirical methods used to study IAs, I discuss competing accounts of their nature and examine empirical evidence suggesting that IAs are beliefs. Chapter 2 addresses what I call “the self-knowledge objection” to the belief view: People are typically in a good epistemic position with respect to their beliefs, but they are often unaware of their IAs. But if IAs are beliefs, how can this asymmetry be explained? I argue that IAs constitute a special kind of belief – beliefs not accompanied by the relevant judgments and that judging is an important route to knowing one’s beliefs. Since this route is blocked for IAs, the epistemic asymmetry can be explained. Chapter 3 focuses on the notion of inference. An

important argument for the belief view holds that IAs feature in inferential transitions, thus indicating that they are beliefs. To assess this argument, we must clarify what inference is. I argue that there are two approaches to understanding inference. On one view, which I will call “the mental-processes approach”, inference is defined in terms of the psychological structure underwriting transitions between mental states. By contrast, the other approach – let’s call it “epistemic” – spells out the notion of inferential transition in epistemic terms while abstracting away from the structure of the mental processes underwriting them. I focus on one epistemic account of inference – Susanna Siegel’s Response Hypothesis – and argue that it allows for the possibility that states with associative structure feature in inferential transitions. This discussion shows that, if the inference-based argument for the belief view is to go through, one must adopt the mental-processes approach to characterizing inference.

[cat] Les actituds implícites (AI) són estats mentals que causen comportaments discriminatoris de baixa intensitat als quals ens solem referir com a "biaixos implícits". Per exemple, un cap de personal pot creure honestament que la raça no té cap relació amb la intel·ligència o la competència, però rebutjar sistemàticament les sol·licituds de persones d'una raça determinada. Aquesta conducta discriminatòria del cap de personal podria ser deguda a les seves AI vers les persones d’aquesta raça. Darrerament, les AI han estat un important focus d’interès per la psicologia i la filosofia. Això pot ser degut, en part, al fet que s’han desenvolupat procediments indirectes per mesurar aquestes actituds. Aquests nous procediments han permès als investigadors avaluar les AI dels individus cap a diferents grups socials, com ara grups racials o religiosos, sense haver de recórrer a qüestionaris d'autoavaluació. En aquesta tesi s'abordarà una qüestió central en la investigació sobre les AI: Quina és la naturalesa de les AI? O, dit altrament, quin tipus d'estats mentals són les AI? Aquesta pregunta és interessant en si mateixa, però també té importants implicacions per a qüestions com ara si som moralment responsables de les nostres AI i què es pot fer per atenuar-les. En aquesta tesi es defensarà la teoria de les creences, una teoria d’acord amb la qual les AI són creences. L’estratègia consistirà a formular una objecció en contra d’aquesta teoria i mostrar com es pot respondre. A més, es tractarà de clarificar una noció clau en els arguments a favor de la teoria, la noció d'inferència, reforçant així els fonaments conceptuals del debat sobre les AI. La tesi s’estructura de la següent manera. En el capítol 1, es descriu el fenomen de les AI i els desafiaments teòrics que planteja. Després de presentar els mètodes empírics utilitzats per estudiar les AI, s’analitzaran les diferents propostes teòriques que tracten de donar compte de la seva naturalesa i s’examinarà l'evidència empírica que apunta al fet que les AI són creences. En el capítol 2 es discutirà el que anomenarem “objecció de l'autoconeixement” a la teoria de les creences: les persones solen tenir una bona posició epistèmica pel que fa a les seves

creences; no obstant això, sovint, desconeixen les seves AI. Però si les AI són creences, com s'explica aquesta asimetria? S’argumentarà que les AI constitueixen un tipus especial de creences, creences que no van acompanyades dels judicis corresponents, i que aquests judicis són una via important per conèixer les creences d'un mateix. Atès que aquesta via està bloquejada per les AI, això pot donar compte de l’asimetria epistèmica. El capítol 3, se centra en la noció d’inferència. Un argument important a favor de la teoria de les creences sosté que les AI apareixen en les transicions inferencials, cosa que indica que són creences. Per avaluar aquest argument, cal aclarir què és una inferència. Es defensarà que hi ha dos enfocaments per comprendre les inferències. D’acord un primer enfocament, al qual ens referirem com "enfocament dels processos mentals", una inferència es defineix en termes de l'estructura psicològica subjacent a les transicions entre estats mentals. Per contra, el segon enfocament, – l’anomenarem "epistèmic" – explica la noció de transició inferencial en termes epistèmics, sense fer referència a l'estructura dels processos mentals que la fonamenten. Ens centrarem en una explicació epistèmica de la inferència – la Hipòtesi de Resposta (Response Hypothesis) de Susanna Siegel – i s’argumentarà que aquesta permet que estats amb estructura associativa apareguin en les transicions inferencials. Amb aquesta discussió es pretén mostrar que, perquè l'argument basat en la inferència a favor de la teoria de les creences sigui vàlid, cal adoptar el primer dels enfocaments, l’enfocament dels processos mentals, per caracteritzar la inferència.

[spa] Las actitudes implícitas (AI) son estados mentales que causan comportamientos discriminatorios sutiles, a menudo denominados "sesgos implícitos". Por ejemplo, un responsable de contratación puede creer sinceramente que la raza es irrelevante para la inteligencia y la competencia, pero rechazar sistemáticamente las solicitudes de miembros de una determinada raza. Dicha discriminación podría deberse a la AI del responsable hacia dicha raza. En los últimos años, las AI han atraído una atención considerable en psicología y filosofía, en parte debido al desarrollo de medidas indirectas de actitudes, que permiten a los investigadores evaluar la actitud de los individuos hacia grupos sociales, como grupos raciales o religiosos, sin depender de cuestionarios de autoinforme. Esta tesis aborda la siguiente pregunta central en la investigación sobre las AI: ¿Cuál es la naturaleza de las AI? O, dicho de otro modo, ¿qué tipo de estados mentales son las AI? Esta pregunta es interesante en sí misma y tiene importantes implicaciones para cuestiones como la responsabilidad moral asociada a las AI y su mitigación. En resumen, defiendo la teoría según la cual las AI son creencias; llamémoslo la perspectiva de las creencias. Más precisamente, formulo una objeción a esta perspectiva y muestro cómo puede responderse. Asimismo, aclaro una noción clave en los argumentos a favor de esta teoría: la noción de inferencia, reforzando así los fundamentos conceptuales del debate sobre las AI. La tesis se desarrolla de la siguiente manera. En el capítulo 1, describo el fenómeno de las AI y los desafíos teóricos que plantean. Tras introducir los métodos empíricos utilizados para estudiarlas, analizo las teorías contrapuestas sobre su naturaleza y examino la evidencia empírica que sugiere que las AI son creencias. El capítulo 2 aborda lo que llamo “la objeción del autoconocimiento” a la perspectiva de las creencias: las personas suelen tener una buena posición epistémica con respecto a sus creencias; sin embargo, a menudo, desconocen sus AI. Pero si las AI son creencias, ¿cómo se explica esta asimetría? Argumento que las AI constituyen

un tipo especial de creencia: creencias que no van acompañadas de los juicios correspondientes, y que tales juicios son una vía importante para conocer las propias creencias. Dado que esta vía está bloqueada para las AI, se puede explicar la asimetría epistémica. El capítulo 3 se centra en la noción de inferencia. Un argumento importante a favor de la perspectiva de las creencias sostiene que las AI aparecen en las transiciones inferenciales, lo cual indica que son creencias. Para evaluar este argumento, es necesario aclarar qué se entiende por inferencia. Sostengo que existen dos enfoques para comprenderla. En uno, que denominaré "enfoque de los procesos mentales", la inferencia se define en términos de la estructura psicológica que subyace a las transiciones entre estados mentales. Por el contrario, el otro enfoque —llamémoslo "epistémico"— explica la noción de transición inferencial en términos epistémicos, abstrayéndose de la estructura de los procesos mentales que la sustentan. Me centro en una explicación epistémica de la inferencia —la Hipótesis de Respuesta (Response Hypothesis) de Susanna Siegel— y argumento que permite la posibilidad de que estados con estructura asociativa aparezcan en transiciones inferenciales. Esta discusión muestra que, para que el argumento basado en la inferencia a favor de la perspectiva de las creencias sea válido, es necesario adoptar el enfoque de los procesos mentales para caracterizar la inferencia.