Derechos de propiedad y libre agencia política: un análisis filosófico desde concepciones republicanas

Abstract

[spa] La tradición iuspolítica republicano-radical no solo reconoció la interdependencia entre la libertad y sus condiciones materiales, sino que también estableció fundamentos teóricos para su garantía institucional. Sobre esta base, la tesis analiza la relación entre los derechos de propiedad y la libre agencia política, entendida como soberanía popular. A partir de ello, se argumentará que solo aquellos sujetos que poseen recursos que garantizan una existencia no dominada pueden considerarse soberanos. La investigación busca determinar la fundamentación más sólida para la universalización de la libertad republicana, comparando la concepción de los derechos de propiedad como claim right y liberty right, así como su carácter limitado o ilimitado. No obstante, en la filosofía política contemporánea esta inquietud ha disminuido, prevaleciendo perspectivas que disocian la soberanía popular de su dimensión material y que no tematizan los derechos de propiedad en sus teorías. En este contexto, el objetivo de la investigación consiste en recuperar y sistematizar las concepciones de propiedad y libertad en el pensamiento republicano, contrastándolas con las perspectivas liberales y con enfoques contemporáneos que, aunque incorporan elementos republicanos, no respaldan de forma consistente una concepción materialista de la libertad y la soberanía, como es el caso del neorepublicanismo. De este modo, se examina cuál es la formulación más coherente de los derechos de propiedad dentro del marco republicano. Para ello, se reconstruye un marco teórico republicano-radical a partir de las tesis fundamentales de Antoni Domènech, cuya obra sostiene que la libertad requiere condiciones materiales y su universalización entre todos los ciudadanos, en quienes reside la soberanía. En el núcleo normativo de las prácticas republicanas examinadas por Domènech se identifica una convergencia entre la concepción de la libertad como no dominación y su necesaria indexación material e institucional. A partir de esta premisa, el estudio examina las concepciones teóricas de John Locke e Immanuel Kant como sistemas iuspolíticos paradigmáticos de la propiedad y la libertad, los cuales permiten interpretar y justificar configuraciones normativas específicas de los derechos de propiedad y su relación con la libre agencia política, a partir de las cuales podrían derivarse justificaciones republicanas. En el caso de Locke, se argumenta que su sistema admite interpretaciones divergentes dentro de un espectro que oscila entre una concepción de la propiedad como liberty right y otra como claim right, lo que entre sus intérpretes permite concebir normativamente tanto una apropiación irrestricta como su limitación. En contraste, la reconstrucción del pensamiento kantiano permite inferir una única interpretación de los derechos de propiedad en términos de claim right, estableciendo así un criterio normativo que restringe la apropiación ilimitada de bienes y recursos. La tesis se estructura en cuatro capítulos. El primero reconstruye los fundamentos del republicanismo democrático-radical en la obra de Antoni Domènech y examina sus divergencias epistemológicas, éticas y políticas con respecto al neorepublicanismo. El segundo capítulo examina las diversas interpretaciones de la libertad, la propiedad y la agencia política en el pensamiento de John Locke, diferenciando dos enfoques principales: uno de orientación liberal-libertaria y otro con afinidades republicanas. En ambos casos, se efectuará un balance crítico de las corrientes interpretativas. El tercer capítulo analiza la concepción kantiana de la libertad, su relación con la propiedad y su integración en una teoría republicana de los derechos de apropiación y de la soberanía.

Finalmente, el cuarto capítulo concluye que la concepción republicano-democrática radical requiere interpretar los derechos de propiedad como claim right, privilegiando una concepción normativa de los derechos de propiedad vinculante, así como la formulación de criterios que delimiten la apropiación, con el propósito de garantizar la libre agencia política de la comunidad. Esto nos lleva a considerar que esta interpretación del vínculo entre propiedad, libertad y soberanía presenta mayor afinidad con los criterios normativos kantianos.

[cat] La tradició iuspolítica republicana radical no només va reconèixer la interdependència entre la llibertat i les seves condicions materials, sinó que també va establir fonaments teòrics per a la seva garantia institucional. Sobre aquesta base, la tesi analitza la relació entre els drets de propietat i la lliure agència política, entesa com a sobirania popular. Partint d’aquest supòsit, argumentem que només els subjectes que disposen de recursos que garanteixen una existència no dominada poden considerar-se sobirans. La recerca busca determinar la fonamentació més sòlida per a la universalització de la llibertat republicana, mitjançant una comparació entre la concepció dels drets de propietat entesa com a claim right i l’entesa com a liberty right, i distingint entre el seu caràcter limitat o il·limitat. No obstant, constatem que aquesta inquietud ha disminuït a la filosofia política contemporània, en la que prevalen perspectives que dissocien la sobirania popular de la seva dimensió material i que no tematitzen els drets de propietat a les seves teories. En aquest context, l’objectiu de la recerca consisteix a recuperar i sistematitzar les concepcions de la propietat i la llibertat en el pensament republicà, contrastant-les amb les perspectives liberals i amb enfocaments contemporanis que, tot i incorporar elements republicans, no suporten de forma consistent una concepció materialista de la llibertat i de la sobirania, com és el cas del neorrepublicanisme. En aquest sentit, examinem quina és la formulació més coherent dels drets de propietat dins del marc republicà. Amb aquest propòsit, reconstruïm un marc teòric republicà radical a partir de les tesis fonamentals d’Antoni Domènech, que en la seva obra defensa que la llibertat requereix de condicions materials i de la seva universalització a tots els ciutadans, en els quals resideix la sobirania. En el nucli normatiu de les pràctiques republicanes examinades per Domènech és possible identificar una convergència entre la concepció de la llibertat entesa com a no dominació i la seva necessària indexació material i institucional. A partir d’aquesta premissa, l’estudi examina les concepcions teòriques de John Locke i Immanuel Kant com a sistemes iuspolítics paradigmàtics de la propietat i la llibertat, els quals permeten interpretar i justificar configuracions normatives específiques dels drets de propietat i de la seva relació amb la lliure agència política, a partir de les quals podrien derivar-se justificacions republicanes. En el cas de Locke, argumentem que el seu sistema admet interpretacions divergents, en un espectre que va des d’una concepció de la propietat entesa com a liberty right a una altra entesa com a claim right, la qual cosa permet que se’n facin tant lectures normatives que afavoreixen una apropiació lliure de restriccions com d’altres que consideren que ha de ser necessàriament limitada. En contrast, la reconstrucció del pensament kantià permet inferir una única interpretació dels drets de propietat en termes de claim right, establint d’aquesta manera un criteri normatiu que restringeix l’apropiació il·limitada de béns i recursos. La tesi s’estructura en quatre capítols. El primer reconstrueix els fonaments del republicanisme democràtic radical de l’obra d’Antoni Domènech i examina les seves divergències epistemològiques, ètiques i polítiques amb el neorrepublicanisme. El segon capítol examina les diverses interpretacions de la llibertat, la propietat i l’agència política en el pensament de John Locke, diferenciant dos enfocaments principals: un d’orientació liberal-llibertariana i un altre amb afinitats republicanes. En ambdós casos, realitzem un balanç crítics dels diversos corrents interpretatius. El tercer capítol

una teoria republicana dels drets d’apropiació i de la sobirania. Finalment, el quart capítol conclou que la concepció republicanodemocràtica radical requereix interpretar els drets de propietat com un claim right, donant preeminència a una concepció normativa dels drets de propietat que sigui vinculant i a una formulació de criteris que delimitin l’apropiació, a fi de garantir la lliure agència política de la comunitat. Això ens porta a considerar que aquesta interpretació del vincle entre propietat, llibertat i sobirania presenta una major afinitat amb els criteris normatius kantians.

[eng] The radical republican ius-political tradition recognized the interdependence between freedom and its material conditions and established theoretical foundations for its institutional guarantee. On this basis, the thesis analyses the relationship between property rights and free political agency, understood as popular sovereignty. It argues that only individuals who possess resources that allow them to maintain a non-dominant existence can be considered truly sovereign. The research aims to establish a solid foundation for the universalization of republican freedom by comparing two conceptions of property rights: claim rights and liberty rights, along with their limited or unlimited nature. However, this issue has received less attention in contemporary political philosophy, with prevailing perspectives that separate popular sovereignty from its material dimension and overlook property rights in their theories. In this context, the research aims to recover and systematize the conceptions of property and liberty in republican thought, contrasting them with liberal perspectives and with contemporary approaches which, while incorporating republican elements, do not consistently endorse a materialist conception of liberty and sovereignty, as is the case with neo-republicanism. This way, the most coherent formulation of property rights within the republican framework is examined. To this end, a republican-radical theoretical framework is reconstructed from the fundamental theses of Antoni Dome nech, whose work argues that freedom requires material conditions and its universalization among all citizens, in whom sovereignty resides. The normative core of the republican practices examined by Dome nech identifies a convergence between the conception of freedom as non-domination and its necessary material and institutional indexation. From this premise, the study examines the theoretical conceptions of John Locke and Immanuel Kant as paradigmatic iuspolitical systems of property and liberty, which allow us to interpret and justify specific normative configurations of property rights and their relationship with free political agency, from which republican justifications could be derived. In Locke's case, it is argued that his system admits divergent interpretations within a spectrum that oscillates between a conception of property as a liberty right and another as a claim right, which among his interpreters allows for the normative conception of both unrestricted appropriation and its limitation. In contrast, the reconstruction of Kantian thought will enable us to infer a single interpretation of property rights regarding claim rights, thus establishing a normative criterion restricting the unrestricted appropriation of goods and resources. The thesis is structured in four chapters. The first reconstructs the foundations of radical-democratic republicanism in the work of Antoni Dome nech and examines its epistemological, ethical, and political divergences concerning neo-republicanism. The second chapter examines the interpretations of freedom, property, and political agency in John Locke's thought, distinguishing two main approaches: one with a liberal-libertarian orientation and the other with republican affinities. A critical assessment of the interpretative currents will be made in both cases. The third chapter analyses the Kantian conception of freedom, its relation to property, and its integration into a republican appropriation of rights and sovereignty theory. Finally, the fourth chapter concludes that the radical republican-democratic conception requires interpreting property rights as claim rights, privileging a normative conception of binding property rights, and formulating criteria that delimit appropriation to guarantee the free political agency of the community. This leads us to consider that this interpretation of the link between property, freedom, and sovereignty presents a greater affinity with Kantian normative criteria.