Aplicación del Índice de Desaturación-Distancia (DDR) en pacientes con Hipertensión Arterial Pulmonar (HAP): Seguimiento y Pronóstico de Supervivencia

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN: En la introducción, se aborda una revisión exhaustiva sobre la prevalencia, la etiopatogenia, el diagnóstico y el tratamiento de una de las enfermedades respiratorias crónicas más importantes en el ámbito clínico y científico: la hipertensión pulmonar (HP). El análisis detallado de los mecanismos fisiopatológicos y las dificultades diagnósticas que plantea esta afección se presenta como una parte fundamental para contextualizar los trabajos incluidos en esta tesis. El cuerpo principal de la tesis lo constituyen dos artículos originales publicados en revistas científicas indexadas y de alto impacto. Ambos trabajos se encuentran dentro de una línea de investigación coherente centrada en el desarrollo y la validación de herramientas pronósticas para los pacientes con hipertensión pulmonar. El primer artículo introduce un método innovador para calcular la relación distancia-desaturación durante la prueba de marcha de seis minutos (PM6M), conocida como desaturation distance ratio (DDR). Este índice se evaluó en pacientes con diferentes enfermedades respiratorias crónicas: enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), enfermedad pulmonar intersticial difusa (EPID) e hipertensión arterial pulmonar (HAP). El segundo artículo se focaliza en el valor pronóstico del DDR y de otro índice compuesto, el distance saturation product (DSP). Se estudia su capacidad para predecir la evolución clínica de los pacientes con HAP, comparando estos índices con la tradicional distancia caminada durante la PM6M (PM6MD). HIPOTESIS: El trabajo de tesis presenta dos hipótesis principales: El distance desaturation ratio y su versión modificada propuesta por nuestro equipo, correlacionará con las variables de función pulmonar en pacientes con Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica, Enfermedad Pulmonar Intersticial Difusa y con Hipertensión Arterial Pulmonar. La segunda es que los índices como el distance desaturation ratio, el New distance desaturation ratio y el distance saturation product, al incorporar la desaturación de oxígeno en la ecuación, presentarán un mayor poder pronóstico de supervivencia comparado con la distancia caminada en la prueba de marcha de 6 minutos. OBJETIVOS: Los objetivos principales de este estudio fueron: i) comparar los valores del distance desaturation ratio obtenidos con el método original y el nuevo método propuesto por nuestro equipo, en pacientes con diferentes enfermedades crónicas respiratorias, ii) Evaluar la correlación entre el distance desaturation ratio y las medidas de la función pulmonar en reposo en pacientes con enfermedades respiratorias crónicas, iii) Determinar si los cambios a la saturación de oxígeno durante el ejercicio añaden valor pronóstico a la distancia caminada en la prueba de marcha de 6 minutos en pacientes con Hipertensión Arterial Pulmonar, iiii) Realizar un subanálisis por el grupo con Hipertensión Arterial Pulmonar asociada a enfermedad del tejido conectivo.

[cat] La presentació d'aquesta tesi doctoral es realitza en forma de compendi d'articles publicats, seguint la normativa establerta per la Comissió de Doctorat de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest format permet agrupar una sèrie de treballs científics desenvolupats en una mateixa línia de recerca i proporcionar una visió coherent de la investigació realitzada. En la introducció, s’aborda una revisió exhaustiva sobre la prevalença, l’etiopatogènia, el diagnòstic i el tractament d'una de les malalties respiratòries cròniques més importants en l'àmbit clínic i científic: la hipertensió pulmonar (HP). Aquesta malaltia es caracteritza per una elevada morbiditat i mortalitat, fet que ha portat a la comunitat científica a buscar noves eines per al seu estudi i maneig. L’anàlisi detallada dels mecanismes fisiopatològics i les dificultats diagnòstiques que planteja aquesta afecció es presenta com una part fonamental per contextualitzar els treballs inclosos en aquesta tesi. El cos principal de la tesi el constitueixen dos articles originals publicats en revistes científiques indexades i d'alt impacte. Ambdós treballs es troben dins d’una línia d’investigació coherent centrada en el desenvolupament i la validació d’eines pronòstiques per als pacients amb hipertensió pulmonar. El primer article introdueix un mètode innovador per calcular la relació distància-dessaturació durant la prova de marxa de sis minuts (PM6M), coneguda com a desaturation distance ratio (DDR, per les seves sigles en anglès). Aquest índex es va avaluar en pacients amb diferents malalties respiratòries cròniques: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), malaltia pulmonar intersticial difusa (MPID) i hipertensió arterial pulmonar (HAP). Els resultats mostren que variables com la capacitat de difusió pulmonar del monòxid de carboni (DLCO) i la saturació d’oxigen perifèrica (SpO2) en repòs, així com la limitació del flux d'aire en pacients amb MPOC, són determinants independents d’aquest nou índex compost. El segon article es focalitza en el valor pronòstic del DDR i d'un altre índex compost, el producte de saturació-distància (DSP). S'estudia la seva capacitat per predir l'evolució clínica dels pacients amb HAP, comparant aquests índexs amb la tradicional distància caminada durant la PM6M (PM6MD). Els resultats indiquen que els índexs composts podrien aportar una sensibilitat i especificitat més grans en la valoració pronòstica dels pacients amb HAP, oferint una informació addicional rellevant en comparació amb la PM6MD. El propòsit global d’aquesta tesi doctoral és analitzar de manera aprofundida el paper i la utilitat dels índexs composts DDR i DSP en el context de la PM6M. Es busca determinar si la incorporació de la dessaturació d'oxigen observada durant la prova aporta un avantatge significatiu en la predicció del pronòstic clínic dels pacients amb HAP. Això permetria millorar la presa de decisions clíniques i personalitzar els tractaments per a aquest col·lectiu de pacients, amb l’objectiu de millorar els resultats a llarg termini. Aquest treball representa una contribució rellevant a l’àmbit de la investigació en malalties respiratòries i posa de manifest la importància de desenvolupar eines més precises i sensibles per al seu estudi.