Implementación de un sistema de dosimetría in vivo mediante detectores de centelleo plástico en braquiterapia

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN:

La braquiterapia (BQT) es una forma de radioterapia que utiliza fuentes radiactivas encapsuladas para administrar tratamientos a corta distancia. Esta técnica permite una alta dosis de radiación en el volumen blanco (VB) mientras minimiza la exposición a los órganos de riesgo (OAR). En la BQT de alta tasa de dosis (HDR), la fuente más común es el Iridi-192 (Ir-192), que tiene una alta actividad específica y permite tratamientos de corta duración.

La BQT ginecológica es la más frecuente y se utiliza para tratar cánceres como el de cuello uterino y el de endometrio. Los aplicadores se colocan directamente en el tumor o cavidades cercanas. Los beneficios incluyen un alto gradiente de dosis, un número reducido de fracciones, posibilidad de tratamientos ambulatorios y buenos resultados en el control local.

Implementar la IVD es útil para verificar la dosis administrada durante el tratamiento y detectar errores. Los sistemas de IVD deben ser precisos, con buena repetibilidad y tener baja dependencia angular y energética. Los detectores de centelleo plástico (PSD) son una opción prometedora debido a sus reducidos tamaños, casi equivalencia al agua, independencia energética y baja dependencia de la temperatura. Pero aún no se ha publicado un procedimiento ágil y robusto de calibración con un sistema calibrado de forma independiente.

HIPÓTESIS:

La hipótesis de este proyecto es que un sistema basado en PSD es válido para realizar IVD en BQT.

OBJETIVOS DE LA TESIS:

1. Caracterizar el PSD: o Comprobar la linealidad del sistema. o Medir la reproductibilidad a largo plazo.

o Analizar la relación señal-ruido. o Verificar precisión y exactitud en la medida de tiempo de permanencia. o Caracterizar las dependencias angular, energética y con la temperatura.

2. Desarrollar un maniquí y obtener su factor de calibración: o Realizar simulaciones Monte Carlo. o Validar experimentalmente los factores obtenidos.

[cat] INTRODUCCIÓ:

La braquiteràpia (BQT) és una forma de radioteràpia que utilitza fonts radioactives encapsulades per administrar tractaments a curta distància. Aquesta tècnica permet una alta dosi de radiació al volum blanc (VB) mentre minimitza l'exposició als òrgans de risc (OAR). En la BQT d’alta taxa de dosi (HDR), la font més comuna és l'Iridi-192 (Ir-192), que té una alta activitat específica i permet tractaments de curta durada.

La BQT ginecològica és la més freqüent i s'utilitza per tractar càncers com el de coll uterí i el d’endometri. Els aplicadors es col·loquen directament en el tumor o cavitats properes. Els beneficis inclouen un alt gradient de dosi, un nombre reduït de fraccions, possibilitat de tractaments ambulatoris i bons resultats en el control local.

Implementar la IVD és útil per verificar la dosi administrada durant el tractament i detectar errors. Els sistemes de IVD han de ser precisos, amb bona repetibilitat i tenir baixa dependència angular i energètica. Els detectors de centelleig plàstic (PSD) són una opció prometedora degut a les seves reduïdes mides, quasi equivalència a l'aigua, independència energètica i baixa dependència de la temperatura. Però encara no s’ha publicat un procediment àgil i robust de calibració amb un sistema calibrat de forma independent.

HIPÒTESI:

La hipòtesi d'aquest projecte és que un sistema basat en PSD és vàlid per realitzar IVD en BQT.

OBJECTIUS DE LA TESI:

1. Caracteritzar el PSD: o Comprovar la linealitat del sistema. o Mesurar la reproductibilitat a llarg termini.

o Analitzar la relació senyal-soroll. o Verificar precisió i exactitud en la mesura de temps de permanència. o Caracteritzar les dependències angular, energètica i amb la temperatura.

2. Desenvolupar un maniquí i obtenir el seu factor de calibració: o Realitzar simulacions Monte Carlo. o Validar experimentalment els factors obtinguts.