Revelar estructures / activar arxius. (De)construcció i transmissió del coneixement en i a través de les pràctiques artístiques contemporànies (2000-2024)

Abstract

[cat] La present tesi doctoral investiga com l’art revela constructes socials i epistemològics mitjançant l’ús d’arxius. A través d’un marc teòric i evidències pràctiques d’obres pròpies i d’altres artistes que treballen amb arxius, la recerca destaca la importància de l’art com a eina de dissidència enfront el discurs hegemònic, desvetllant estructures subjacents. L’estudi se centra als Països Catalans, analitzant la proliferació de pràctiques artístiques amb arxius i indagant les seves causes i implicacions. En qualitat de tesi mixta, a banda de la producció d’obra ex professo, inclou intervencions artístiques que fan del treball escrit mateix un espai per a la creació artística. La introducció de l’estudi contextualitza el posicionament propi i el meu interès pels processos memorials i els arxius; i s’hi presenten les hipòtesis, els objectius i la metodologia. El pròleg o capítol 1, contextualitza la recerca i presenta nocions clau sobre l’arxiu i la seva evolució durant els segles XX i XXI, i inclou diverses aportacions pròpies rellevants al coneixement existent com: establir la periodització de les onades d’arxiu, encunyar l’arxivitis, recavar la base de dades dels casos que relacionen art i arxiu entre el 2000 i el 2024, i el seu mapatge. El capítol 2 reflexiona sobre la inflació epistemològica del concepte «arxiu», i desentrella la hipòtesis de l’arxivitis. Aquesta es fonamenta en l’anàlisi dels condicionants històrics i sociopolítics que han modelat la relació entre art i arxius en la pràctica artística al territori catalanoparlant, en relació amb el paper que han desenvolupat les institucions artístiques i culturals, així com les d’educació superior i les universitats. El capítol 3 es dedica al projecte Arts combinatòries (2009-2012), liderat per Laurace Rassel a la Fundació Antoni Tàpies i el programa de mediació derivat, Prototips en codi obert (2011-2016), pioners a Barcelona en l’obertura d’arxius institucionals. S’analitzen les condicions prèvies a la seva implementació, el seu impacte i els aprenentatges que han perdurat a la institució mateixa, dins d’una tendència creixent per utilitzar els arxius com a eina de mediació sociocultural.

Al capítol 4 s’examinen projectes artístics que aborden violències estructurals, destacant un recorregut feminista i despatriarcalitzant a través de l’arxiu, a partir dels preceptes de Gayatri Spivak o Griselda Pollok, entre d’altres, abordant tant les absències documentals com la urgència de noves narratives. Els projectes presentats destaquen una presència més gran dels cossos i allò performatiu en lloc dels documents tradicionals.

El capítol 5 traça una genealogia del «cos com a arxiu» i se centra en el projecte propi Tenir el castell al cap, dur el castell al cos (2018-2023). Aquest analitza les connexions entre cos i memòria oral com a arxius encarnats, basant-se en el Castell d’Alaró. En ell s’hi desenvolupen aspectes sobre la creació de coneixement i memòries col·lectives basades en tradicions i llegendes locals, així com les diferents fases del procés d’investigació i els resultats obtinguts en les exposicions.

Per acabar, es presenten les reflexions finals de la investigació precedides d’una última intervenció artística que tanca el cos del treball. Ambdues deixen la porta oberta a noves investigacions i produccions futures, tot formulant noves preguntes i donant peu a possibles continuïtats.

[eng] This doctoral thesis investigates how art reveals social and epistemological constructs through the use of archives. Through a theoretical framework and practical evidence of her own works and those of other artists working with archives, the research highlights the importance of art as a tool for dissidence in the face of hegemonic discourse, revealing underlying structures. The study focuses on the Catalan Countries, analyzing the proliferation of artistic practices with archives and investigating their causes and implications. As a mixed thesis, apart from the production of expressly work, it includes artistic interventions that make the written work itself a space for artistic creation.

The introduction of the study contextualizes my own position and my interest in memorial processes and archives; and the hypotheses, objectives and methodology are presented. The prologue or chapter 1, contextualizes the research and presents key notions about the archive and its evolution during the twentieth and twenty-first centuries, and includes several contributions relevant to existing knowledge such as: establishing the periodization of the archival waves, minting the archives, collecting the database of cases that relate art and archives between 2000 and 2024, and their mapping. Chapter 2 reflects on the epistemological inflation of the concept of archive, and unravels the hypothesis of archives. This is based on the analysis of the historical and socio-political conditioning factors that have shaped the relationship between art and archives in artistic practice in the Catalan- speaking territory, in relation to the role played by artistic and cultural institutions, as well as those of higher education and universities.

Chapter 3 is dedicated to the Combinatorial Arts project (2009-2012), led by Laurace Rassel at the Fundació Antoni Tàpies, and the derivative mediation programme, Prototypes in Open Code (2011-2016), pioneers in Barcelona in the opening of institutional archives. The conditions prior to their implementation, their impact and the learning that has lasted in the institution itself are analyzed, within a growing trend to use archives as a tool for socio-cultural mediation.

Chapter 4 examines artistic projects that address structural violence, highlighting a feminist and depatriarchalizing journey through the archive, based on the precepts of Gayatri Spivak or Griselda Pollok, among others, addressing both documentary absences and the urgency of new narratives. The projects presented highlight a greater presence of bodies and the performative instead of traditional documents.

Chapter 5 traces a genealogy of the «body as an archive» and focuses on my own project Having the Castle in Mind, Carrying the Castle in Your Body (2018-2023). It analyzes the connections between body and oral memory as embodied archives, based on the Castle of Alaró. It develops aspects of the creation of knowledge and collective memories based on local traditions and legends, as well as the different phases of the research process and the results obtained in the exhibitions.

Finally, the final reflections of the research are presented, preceded by a final artistic intervention that closes the body of the work. Both leave the door open to new research and future productions, formulating new questions and giving rise to possible continuities.