Els videojocs. El dilema del vuitè art

Abstract

Aquest treball aborda, des d’una perspectiva teòrica i analítica, el debat entorn el reconeixement dels videojocs com una manifestació artística, interrogant la seva legitimitat dins el sistema artístic i el paper que poden ocupar com a potencial candidat dins el vuitè art. L’objectiu central és qüestionar fins a quin punt els videojocs poden ser entesos com una forma d’expressió artística autònoma, amb un llenguatge estètic propi, capaç de generar significats, emocions i experiències més enllà de la seva funció lúdica o del seu valor comercial. Es tracta de reconèixer que aquestes pràctiques digitals, nascudes en un context tecnològic i cultural específic, no constitueixen una ruptura amb la història de l’art, sinó una evolució natural del pensament estètic. Davant d’aquesta realitat, el treball proposa repensar els paradigmes tradicionals de la crítica i la teoria de l’art, per tal de valorar les formes expressives emergents sense els filtres limitadors de les concepcions clàssiques. Per assolir aquests propòsits, el treball es desplega en diversos apartats que aborden, des d’una perspectiva multidisciplinària.