Obligats a Venir i Obligats a Marxar. Barcelona, Ciutat de Pas: Implicacions de la Mercantilització i la Centralització de la Ciutat en el Vincle amb la Llar i el Barri de Joves Desplaçats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Abstract

[cat] La precarietat residencial ha esdevingut un problema sistemàtic que experimenta gran part de la població. Un dels col·lectius afectats són els joves que es veuen forçats a desplaçar-se a causa de la centralització de les grans ciutats, però alhora, es veuen forçats a conviure amb aquesta precarietat, degut a la impossibilitat d'assolir la despesa d’un habitatge digne. Així, els objectius de la investigació són 1) explorar les posicions discursives que adopten en relació amb la mercantilització de la ciutat i; 2) comprendre com construeixen el vincle amb l’habitatge i el barri. L’estudi adopta una metodologia qualitativa on a través de l’anàlisi crítica del discurs s’analitzen 5 entrevistes a joves d’entre 23 a 27 anys, tots ells treballant i/o estudiant l’àrea metropolitana de Barcelona. Els resultats mostren una coexistència de discursos que reprodueixen la lògica neoliberal amb discursos que la confronten. Així, els participants relaten el desplaçament forçat com una imposició derivada de la centralització d’oportunitats i l’especulació immobiliària, però alhora, es responsabilitzen de la seva situació de precarietat. Pel que fa al vincle amb la llar i el barri, es detecten estratègies d’adaptació i resignificació d’aquests espais, tot i la persistència d’una sensació d’alienació. En conclusió, s’observa com la mercantilització de la ciutat debilita el sentit del lloc dels joves, que han de construir-lo de zero en desplaçar-se a un espai desconegut. L’habitatge actual es planteja com a temporal al no ser percebut com a propi i no assolir una funcionalitat adequada per a la vida familiar futura que s’espera tenir. Així, es normalitza la precarietat residencial com una etapa de la vida jove mentre es fa el pas a la vida adulta.

[eng] Residential precariousness has become a systematic problem that affects a huge part of the population. One of the groups affected are young people who are forced to move due to the centralization of sources, but at the same time, they are forced to live with this precariousness due to the impossibility of reaching the cost of decent housing. In this study, we will try 1) to explore the discursive positions they adopt in relation to the mercantilization of the city and; 2) to understand how they build the sense of place with housing and the neighborhood. The research adopts a qualitative methodology where, through critical discourse analysis, we analyze 5 interviews with young people between 23 and 27 years old. All the subjects of the study are working and/or studying in the metropolitan area of Barcelona. The results show a coexistence of discourses that reproduce the neoliberal logic with discourses that face it. The participants describe forced displacement as an imposition derived from the centralization of opportunities and housing speculation, but at the same time, they take responsibility for their precarious situation. Studying the link with home and neighborhood, strategies for adaptation and resignification of these spaces are detected, despite the persistence of a feeling of alienation. In conclusion, it is observed how the mercantilization of the city weakens the sense of place of young people, who have to build it up from zero when moving to an unknown space. Current housing is considered temporary as it is not perceived as owned and does not achieve adequate functionality for the future family life that is expected to be have. Also, residential precariousness is normalized as a stage of life while making the transition to adulthood.