Lluïsa Vidal: una mirada femenina dins el modernisme català

Abstract

[cat] En aquest treball es proposa fer una anàlisi de l’obra de Lluïsa Vidal, una figura de gran rellevància dins del moviment modernista català. Aquest estudi adopta una perspectiva de gènere amb l’objectiu d’estudiar i entendre com aquesta pintora va aconseguir viure de la seva professió, ja que en el context en el qual va viure, això era pràcticament impensable per a una dona. En un entorn totalment masculinitzat, Lluïsa Vidal no només va desenvolupar-se professionalment com a artista, sinó que també va construir una mirada pròpia sobre la representació de la dona, allunyant-se dels arquetips imposats per la ideologia patriarcal dominant. Malgrat les dificultats i els obstacles que va haver de superar al llarg de la seva vida en l’accés a una educació artística o les imposicions socials que la limitaven per ser una dona, Lluïsa Vidal va aconseguir el reconeixement professional dels seus contemporanis i, alhora, va contribuir a la construcció d’un Modernisme més sensible i empàtic envers la dona i la seva representació en l’art. La seva trajectòria i el seu llegat pictòric ens permet fer una revisió crítica i actualitzada sobre el paper de la dona en el Modernisme català, a més de fer una relectura crítica dels discursos historiogràfics tradicionals que han invisibilitzat les contribucions de les dones al llarg de la història de l’art.

[spa] En este estado de la cuestión se propone realizar un análisis de la obra de Lluïsa Vidal, una figura de gran relevancia dentro del movimiento modernista catalán. Este estudio adopta una perspectiva de género con el objetivo de estudiar y entender cómo esta pintora logró vivir de su profesión, pues en el contexto en el que vivió, esto era prácticamente impensable para una mujer. En un entorno totalmente masculinizado, Lluïsa Vidal no sólo se desarrolló profesionalmente como artista, sino que también construyó una mirada propia sobre la representación de la mujer, alejándose de los arquetipos impuestos por la ideología patriarcal dominante. Malgrado las dificultades y los obstáculos tuvo que superar a lo largo de su vida en el acceso a una educación artística o las imposiciones sociales que la limitaban por ser una mujer, Lluïsa Vidal consiguió el reconocimiento profesional de sus contemporáneos y, a la vez, contribuyó a la construcción de un Modernismo más sensible y empático hacia la mujer y su representación en el arte. Su trayectoria y su legado pictórico nos permite realizar una revisión crítica y actualizada sobre el papel de la mujer en el Modernismo catalán, además de hacer una relectura crítica de los discursos historiográficos tradicionales que han invisibilizado las contribuciones de las mujeres a lo largo de la historia del arte.

[eng] In this state of affairs, it is proposed to analyze the work of Lluïsa Vidal, a figure of great relevance within the Catalan modernist movement. This study adopts a gender perspective with the aim of studying and understanding how this painter managed to make a living from her profession, since in the context in which she lived, this was practically unthinkable for a woman. In a completely masculinized environment, Lluïsa Vidal not only developed professionally as an artist, but also built her own perspective on the representation of women, moving away from the archetypes imposed by the dominant patriarchal ideology. Despite the difficulties and obstacles she had to overcome throughout her life in accessing an artistic education or the social impositions that limited her because she was a woman, Lluïsa Vidal achieved professional recognition from her contemporaries and, at the same time, contributed to the construction of a Modernisme that was more sensitive and empathetic towards women and their representation in art. Her career and her pictorial legacy allow us to make a critical and updated review of the role of women in Catalan Modernism, in addition to making a critical rereading of traditional historiographical discourses that have made the contributions of women invisible throughout the history of art.