Please use this identifier to cite or link to this item:
https://hdl.handle.net/2445/222354
Full metadata record
DC Field | Value | Language |
---|---|---|
dc.contributor.advisor | Valls Solé, Josep | - |
dc.contributor.advisor | Casanova-Molla, Jordi | - |
dc.contributor.author | Fernàndez Lobera, Marta | - |
dc.contributor.other | Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut | - |
dc.date.accessioned | 2025-07-18T07:16:15Z | - |
dc.date.available | 2025-07-18T07:16:15Z | - |
dc.date.issued | 2023-03-31 | - |
dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/2445/222354 | - |
dc.description.abstract | [cat] ANTECEDENTS: L’escala de valoració de l’espasticitat més utilitzada en la pràctica clínica, l’escala modificada d’Ashworth, presenta problemes per la interpretació correcta del que realment mesura i pel fet que es basa en moviments passius que no mostren el trastorn funcional derivat de l’espasticitat per l’execució de moviments actius. OBJECTIUS: Comprovar la factibilitat, validesa, fiabilitat i correlació amb les escales clíniques actuals, d’una tècnica basada en la contracció dels músculs extensors del canell per medi d’estimulació magnètica perifèrica. D’aquesta manera, es produeix un moviment d’extensió ràpid que permet estudiar la resposta reflexa dels flexors en un context més proper al moviment actiu. METODOLOGIA: En la primera fase es van reclutar 12 subjectes sans, 12 pacients amb ictus agut i 12 pacients amb ictus crònic. Se’ls va aplicar estímuls magnètics perifèrics repetitius (EMPR) sobre els extensors del carp a una freqüència de 25Hz, durant 2s i intensitat del 70% de la capacitat del estimulador magnètic. Aquest moviment es va comparar amb l’obtingut per un moviment efectuat manualment a velocitat lenta. En el grup dels pacients crònics la valoració es va realitzar tres cops (basal, abans i després de la injecció de toxina botulínica als flexors). En la segona fase es va aplicar el procediment estudiat en un grup de 22 subjectes amb espasticitat post ictus amb l’objectiu de comparar el resultat obtingut amb l’escala Modificada de Tardieu. RESULTATS: El moviment induït per EMPR va provocar un moviment complert d’extensió en subjectes sans i en pacients amb parèsia sense espasticitat, mentre que en els pacients amb parèsia i espasticitat, l’amplitud del moviment va ser significativament reduïda a conseqüència de l’activació reflexa de la musculatura flexora de canell. La tècnica presenta una alta fiabilitat i millor correlació amb les mesures clíniques que avaluen el dèficit de moviment voluntari que les dades obtingudes amb la maniobra de Tardieu. L’amplitud del moviment en malalts espàstics va augmentar significativament després de l’aplicació de toxina botulínica als músculs flexors, indicant l’efecte de la toxina sobre el reflex d’estirament. CONCLUSIONS: El moviment d’extensió de canell ràpid induït per EMPR provoca una resposta reflexa més gran dels músculs flexors que el moviment d’extensió passiva ràpida que s’utilitza en l’escala modificada de Tardieu. Aquest fet podria ser important per estudiar el paper de l’espasticitat en la limitació funcional de la contracció muscular en pacients post ictus. | ca |
dc.description.abstract | [spa] ANTECEDENTES: La valoración clínica más extendida de la espasticidad, la escala modificada de Ashworth, presenta problemas de interpretación de lo que realmente se está midiendo y ha sido criticada por valorar exclusivamente movimientos pasivos, dejando de lado la disfunción que sufren estos pacientes al intentar realizar movimientos activos. OBJETIVO: Comprobar la factibilidad, validez, fiabilidad y correlación con las escalas clínicas actuales, de una técnica que utiliza la estimulación magnética periféricarepetitiva (EMPR) para provocar una contracción de los extensores y producir un movimiento de extensión rápido generando una respuesta de los flexores espásticos en un contexto más cercano al movimiento activo. METODOLOGÍA: En la primera fase se reclutaron 12 sujetos sanos, 12 pacientes con ictus agudo y 12 pacientes con ictus crónico. Se aplicó EMPR sobre los extensores del carpo a frecuencia de 25Hz, durante 2s, a intensidad del 70% de la capacidad del estimulador magnético. El movimiento inducido se comparó con el obtenido durante un movimiento realizado a baja velocidad. En el grupo de los pacientes crónicos la valoración se realizó tres veces (basal, antes y después de la infiltración con toxina botulínica). En la segunda fase se aplicó el procedimiento estudiado en un grupo de 22 sujetos con espasticidad post ictus con el objetivo de comparar el resultado obtenido con la escala modificada de Tardieu. RESULTADOS: El movimiento inducido por EMPR fue la extensión completa de la muñeca en sujetos sanos y en los pacientes con paresia sin espasticidad, mientras que en los pacientes con paresia y espasticidad se obtuvo un movimiento de amplitud significativamente más pequeña, como consecuencia de la activación del reflejo de estiramiento en la musculatura flexora de muñeca. La técnica utilizada presentó una alta fiabilidad y los resultados se correlacionaron mejor con las medidas clínicas para el déficit de movimiento voluntario que los obtenidos con la maniobra modificada de Tardieu. La inyección de toxina botulínica en músculos flexores provocó un aumento de la amplitud del movimiento concordante con la disminución de la fuerza del reflejo de estiramiento. CONCLUSIONES: El movimiento de extensión de muñeca inducido por contracción muscular a través de la EMPR provoca una respuesta refleja más grande que el movimiento de extensión pasiva rápida efectuado en la maniobra de Tardieu. Este hecho podría ser importante para estudiar el papel de la espasticidad en la limitación de la contracción voluntaria que presentan los pacientes post ictus. | ca |
dc.description.abstract | [eng] BACKGROUND: The most widespred scale for the clinical assessment of spasticity, the modified Ashworth scale, suffers from problems of uncertainty in what is actually measured and in testing only passive moviments, missing the evaluation of functional problems related to active movement. OBJECTIVE: To test the feasibility, validity, reliability and correlation with current clinical scales, of a technique that uses peripheral magnetic stimulation to induce a contraction of the extensors and produce a rapid extension movement generating a response of the spastic flexors in a context closer to active movement. METHODOLOGY: In the first phase, 12 healthy subjects, 12 patients with acute stroke and 12 patients with chronic stroke were recruited. Repetitive peripheral magnetic stimulation (rPMS) was applied over the wrist extensor muscles at a frequency of 25Hz, for 2s at an intensity of 70% of the magnetic stimulator capacity. The movement induced was compared with the one performed manually at low speed. In the group of chronic patients, the assessment was performed three times (baseline, before and after injecting the spastic muscles with botulinum toxin). In the second phase, the procedure was applied to a group of 22 subjects with post stroke spasticity in order to compare the results obtained with the modified Tardieu scale. RESULTS: The moviment induced by rPMS was sufficient to induce full wrist extension in healthy subjects and in patients with paresis without spasticity, whereas patients with stroke and spasticity had a significantly smaller movement in relation to the reflex activation of the wrist flexor stretch reflex. The technique exhibited high reliability and results correlated better with clinical measures of motor impairment than those obtained with the Tardieu manoeuver. Movement amplitude increased significantly after the injection of botulinum toxin in the spastic wrist flexors muscles, in accordance with the decrease of the strength of the stretch reflex. CONCLUSIONS: The rapid wrist extension movement induced by rPMS elicits a larger reflex response than the rapid passive extension movement used in the modified Tardieu scale. This fact could be important to study the role of spasticity in the loss of function of post-stroke patients. | ca |
dc.format.extent | 173 p. | - |
dc.format.mimetype | application/pdf | - |
dc.language.iso | cat | ca |
dc.publisher | Universitat de Barcelona | - |
dc.rights | (c) Fernàndez Lobera, Marta, 2023 | - |
dc.subject.classification | Malalties cerebrovasculars | - |
dc.subject.classification | Espasticitat | - |
dc.subject.classification | Valoració funcional (Medicina) | - |
dc.subject.other | Cerebrovascular disease | - |
dc.subject.other | Spasticity | - |
dc.subject.other | Functional assessment (Medecine) | - |
dc.title | Estimulació magnètica perifèrica repetitiva per a la valoració de l’espasticitat de canell en pacients post ictus | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/publishedVersion | - |
dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | ca |
dc.identifier.tdx | http://hdl.handle.net/10803/694890 | - |
Appears in Collections: | Tesis Doctorals - Facultat - Medicina i Ciències de la Salut |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
MFL_TESI.pdf | 7.59 MB | Adobe PDF | View/Open |
Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.