Perspectivas posthumanas en las prácticas artísticas del Antropoceno

Abstract

[spa] Con estas palabras el antropólogo y científico social Gregory Bateson nos introduce en el eje central que articula el presente trabajo. Tomando como punto de partida al ser humano y sus “sistemas ecológicos”, lo que haremos será cuestionar y problematizar sus relaciones con el entorno, con la voluntad de explorar, desde la práctica artística, nuevas formas de subjetividad relacionadas con perspectivas no humanas o posthumanas. Para ello, a modo de diagnóstico, haremos una delimitación conceptual previa de los conceptos centrales: Antropoceno, Capitaloceno, Plantoceno, Tecnoceno, Colapso, etc. Después de una breve introducción del bioarte, pasaremos al análisis de dos prácticas artísticas que creemos que son relevantes en este contexto. En dicho análisis estructuramos el discurso a partir de las principales ideas que nos sugieren, yendo, por lo tanto, más allá de una mera descripción. El presente trabajo, pues, más allá de un estado de la cuestión, pretende desarrollar una exploración acerca de la relación establecida entre el ser humano con su entorno natural, y sobre todo, analizar si la práctica artística puede contribuir a despertar nuevas formas de sensibilidad ante lo no humano.

[cat] Amb aquestes paraules, l’antropòleg i científic social Gregory Bateson ens introdueix en l’eix central que articula el present treball. Prenent com a punt de partida l’ésser humà i els seus “sistemes ecològics”, el que farem serà qüestionar i problematitzar les seves relacions amb l’entorn, amb la voluntat d’explorar, des de la pràctica artística, noves formes de subjectivitat relacionades amb perspectives no humanes o posthumanes. Per a això, a mode de diagnosi, farem una delimitació conceptual prèvia dels conceptes centrals: Antropocè, Capitalocè, Plantocè, Tecnocè, Col·lapse, etc. Després d’una breu introducció al bioart, passarem a l’anàlisi de dues pràctiques artístiques que creiem que són rellevants en aquest context. En aquesta anàlisi estructurem el discurs a partir de les principals idees que ens suggereixen, anant, per tant, més enllà d’una mera descripció. El present treball, doncs, més enllà d’un estat de la qüestió, pretén desenvolupar una exploració sobre la relació establerta entre l’ésser humà i el seu entorn natural, i sobretot, analitzar si la pràctica artística pot contribuir a despertar noves formes de sensibilitat envers allò no humà.