Please use this identifier to cite or link to this item: https://hdl.handle.net/2445/222703
Title: El rol mediador de la gestió del coneixement: reptes i oportunitats als hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT)
Author: Salvans Blanch, Montserrat
Director/Tutor: Crespi Vallbona, Montserrat
Keywords: Gestió del coneixement
Organització del treball
Recursos humans
Educació permanent
Gestió hospitalària
Knowledge management
Methods engineering
Human capital
Continuing education
Hospital administration
Issue Date: 8-Jul-2025
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Aquesta tesi doctoral examina el paper mediador de la gestió del coneixement en la relació entre la gestió estratègica dels recursos humans (GERH) i en el rendiment innovador (RI) en els hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). A través d’una metodologia mixta, combinant enfocaments quantitatius i qualitatius, s’analitzen dades recollides mitjançant enquestes estructurades i entrevistes semiestructurades a professionals sanitaris. L’objectiu central és determinar com la gestió del coneixement pot influir en l’eficiència i la qualitat assistencial mitjançant la millora de la innovació organitzativa en el sector hospitalari públic català. Els resultats de la investigació indiquen que la gestió del coneixement actua com un factor clau en la relació entre la GERH i la innovació. Es demostra que les organitzacions sanitàries que implementen estratègies efectives de gestió del coneixement experimenten una millora significativa en la seva capacitat d’innovació. A més, el nivell formatiu, especialment en professionals amb estudis de doctorat, es revela com un factor determinant en la implementació d’estratègies innovadores. Pel que fa a les barreres, l’estudi destaca desigualtats en l’accés a la formació i als recursos per al desenvolupament professional, així com la influència de l’estructura jeràrquica en la capacitat innovadora del personal tècnic. També s’identifiquen diferències en la percepció i aplicació de la gestió del coneixement entre els professionals amb càrrecs directius i els professionals assistencials, la qual cosa pot limitar l’efectivitat de les iniciatives d’innovació dins dels hospitals públics. Els tres articles científics que componen el nucli de la tesi analitzen en profunditat aquests factors. El primer article examina la influència de les variables sociodemogràfiques en la gestió del coneixement i la innovació, identificant que els professionals amb més formació i responsabilitat jeràrquica tenen una capacitat superior per gestionar el coneixement i implementar pràctiques innovadores. El segon article investiga el paper del lideratge i la direcció estratègica en la promoció de la innovació, revelant que un estil de lideratge basat en la participació i el foment del coneixement millora els resultats organitzatius. Finalment, el tercer article explora les barreres i oportunitats en la implementació d’estratègies d’innovació i gestió del coneixement en el sector hospitalari, destacant la necessitat de polítiques que promoguin la col·laboració i la millora contínua. Aquesta investigació té implicacions pràctiques significatives per als hospitals del SISCAT. En primer lloc, posa de manifest la importància de desenvolupar polítiques de formació contínua que fomentin la gestió del coneixement entre els professionals sanitaris. En segon lloc, destaca la necessitat de models de direcció estratègica que potenciïn la innovació a través de la participació activa dels equips assistencials. En tercer lloc, subratlla la rellevància d’implementar mecanismes per reduir les desigualtats en l’accés als recursos formatius i d’innovació, garantint així una gestió del coneixement més equitativa i efectiva. Des d’un punt de vista acadèmic, aquesta tesi contribueix al debat sobre la interdependència entre la gestió estratègica dels recursos humans, la gestió del coneixement i la innovació en entorns sanitaris. Proporciona evidències empíriques sobre com la combinació d’aquestes estratègies pot afavorir la millora organitzativa i assistencial en hospitals públics. Així mateix, proposa un model teòric que pot ser aplicat en altres contextos del sector sanitari per potenciar l’eficiència i la qualitat dels serveis de salut. En conclusió, aquesta investigació destaca la gestió del coneixement com un factor mediador essencial en la relació entre la GERH i la innovació en hospitals públics. Les troballes suggereixen que les organitzacions sanitàries han de fomentar una cultura d’innovació basada en la col·laboració, la formació contínua i la direcció estratègica per maximitzar el potencial innovador del sector hospitalari públic català.
URI: https://hdl.handle.net/2445/222703
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Facultat - Economia i Empresa

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
MSB_TESI.pdf2.17 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.