Interlanguage Pragmatics in Greek as a Foreign Language by Spanish/Catalan Bilinguals: An Analysis of Requests

Abstract

[eng] The speech act of requests has been widely investigated in the field of Interlanguage Pragmatics (ILP) throughout the years (i.e., Alcón Soler et al., 2005, Barón, 2015; Cohen & Shively, 2007; Martínez-Flor, 2003; Taguchi, 2006), due to its highly face-threatening nature (Vilar & Martínez-Flor, 2008) and strong connection with politeness and cross-cultural differences (Blum-Kulka & Olshtain, 1984; Blum-Kulka et al., 1989; Brown & Levinson, 1987; Ishihara & Cohen, 2021). Despite the growing body of research on L2 English requests by native speakers of Greek in recent years (i.e., Economidou-Kogetsidis, 2012; 2018; 2022), little attention has been given to the acquisition of requests in Greek as a Foreign Language (FL), with only a few studies existing to date (Bella 2012a, 2012b, 2014a). In order to fill this gap in the field, the present dissertation intends to analyze the acquisition of requests in L2 Greek by Spanish/Catalan bilinguals. First, it aims to analyze the role of proficiency in their use of requests across a variety of contexts. Second, it examines the use of requests by L2 Greek learners in informal and formal communicative situations, characterized by different social parameters (-/+social power and - /+social distance). Lastly, it explores pragmatic transfer from a learner's L1 to their L2 in requesting behavior regarding the use of address forms in Greek (informal versus formal form of ‘you’). Thus, the theoretical foundations of this dissertation revolve around ILP, the speech act of requests, requests in Greek, and pragmatic transfer. The participants of this study were 54 (n = 54) adult learners of Greek (NNS), enrolled in language courses at two schools in Barcelona, Spain, with proficiency levels ranging from A2 to C1, as per the Common European Framework of Reference for Languages (Council of Europe, 2001). Additionally, a group of native speakers of Greek (NS) (n = 53) was included to provide a baseline for comparison. Data was gathered through role plays with varying degrees of social parameters (-/+social power and -/+social distance). A background questionnaire was administered to the NNS to obtain information about their language profile, time learning Greek, previous experience with the language, and motivations for learning Greek. Moreover, retrospective verbal reports were conducted to provide insights into their perceptions of familiarity, prior experience, and level of difficulty of each scenario presented in the role plays. The data were then analyzed quantitatively and qualitatively, adapting Bella’s (2012a, 2012b) categorizations of Greek requests and modifications. Results have revealed no statistically significant differences between the NS and NNS in the types of requests, although several differences were observed in the qualitative analysis in some scenarios. Conversely, statistically significant differences were obtained regarding the use of modifications across various scenarios. The aforementioned divergences appeared to stem from the varying social parameters inherent to each context, which seemed to influence the NNS’s choice of requests and mitigation devices. Proficiency appeared to affect the type and amount of modifiers, both external and internal, revealing notable differences among groups based on the specific context, with advanced learners performing more in line with native-speaker norms. Findings revealed that the NNS struggled more when using requests and mitigation devices in formal contexts, showing a lack of sociopragmatic competence. Additionally, statistically significant differences were also found between the NS and NNS in the use of address forms when making requests in three particular scenarios. This dissertation concludes with a discussion of the pedagogical implications of these findings for teaching L2 learners to use requests in Greek appropriately across communicative situations, while adhering to Greek politeness standards. This study lays the groundwork for future research on cross-linguistic pragmatics within this underexplored combination of languages and promotes further investigation into request strategies across various linguistic contexts.

[cat] L’acte de parla de les peticions ha estat àmpliament investigat en l’àmbit de la Pragmàtica de la Interllengua (ILP) al llarg dels anys (p. ex., Alcón Soler et al., 2005, Barón, 2015; Cohen & Shively, 2007; Martínez-Flor, 2003; Taguchi, 2006) a causa de la seva naturalesa altament amenaçadora per la cara (Vilar & Martínez-Flor, 2008) i la seva estreta relació amb la cortesia i les diferències interculturals (Blum-Kulka & Olshtain, 1984; Blum-Kulka et al., 1989; Brown & Levinson, 1987; Ishihara & Cohen, 2021). Malgrat el creixent nombre d’estudis sobre les peticions en anglès com a segona llengua per part de parlants nadius de grec (L1) en els darrers anys (p. ex., Economidou-Kogetsidis, 2012; 2018; 2022), s’ha prestat poca atenció en aquest àmbit a l’adquisició de les peticions en grec com a llengua estrangera, amb només uns pocs estudis existents fins ara (Bella 2012a, 2012b, 2014a). Per tal d’omplir aquest buit en la recerca, la present tesi té com a objectiu analitzar l’adquisició de les peticions en grec com a llengua estrangera per part de bilingües espanyol/català. En primer lloc, s’examinarà el nivell de domini en la L2 pel que fa a l’ús de les peticions en grec per part dels aprenents. En segon lloc, analitza l’ús que fan els aprenents de les peticions en situacions comunicatives informals i formals, caracteritzades per diferents paràmetres socials (-/+poder social i -/+distància social). Finalment, explora possibles casos de transferència pragmàtica en el comportament dels aprenents pel que fa a l’ús de les formes de tractament en grec a les peticions (informal “tu” versus formal “vostè”). Així, els fonaments teòrics d’aquesta tesi giren al voltant de la Pragmàtica de la Interllengua, l’acte de parla de les peticions, les peticions en grec i la transferència pragmàtica. Els participants d’aquest estudi van ser 54 (n = 54) aprenents adults de grec, matriculats en cursos de llengua en dues escoles de Barcelona, Espanya, amb nivells de competència que anaven de l’A2 al C1, segons el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (Council of Europe, 2001). A més, es va incloure un grup de parlants nadius de grec (n = 53) per establir una línia base de comparació. Les dades es van recollir mitjançant jocs de rols amb diferents graus de paràmetres socials (-/+poder social i -/+distància social). Es va administrar un qüestionari per obtenir informació sobre el perfil lingüístic dels aprenents, així com el temps que porten aprenent grec, experiència prèvia amb la llengua i la seva motivació per aprendre-la. A més, es van dur a terme informes verbals retrospectius per oferir informació sobre les percepcions dels aprenents de grec sobre la familiaritat, l’experiència prèvia, i el grau de dificultat de cada situació als jocs de rol. Les dades es van analitzar de manera qualitativa i quantitativa, adaptant la categorització de les peticions en grec de Bella (2012a, 2012b). Els resultats no han revelat diferències estadístiques significatives entre els parlants nadius de grec i els aprenents pel que fa als tipus de peticions, tot i que s’han observat diferències en l’anàlisi quantitativa a alguns escenaris. D’altra banda, s’han obtingut diferències estadístiques significatives pel que fa a l’ús de modificacions en diferents situacions. Les divergències esmentades semblen provenir dels diferents paràmetres socials inherents a cada context, els quals semblaven influir en l’elecció de les peticions i estratègies de mitigació. El nivell de competència lingüística sembla afectar el tipus i quantitat de modificacions, revelant diferències notables entre els grups segons el context específic, amb els aprenents avançats mostrant un comportament més alineat amb les normes dels parlants nadius. Els resultats també van revelar que els aprenents de grec tenien més dificultats a l’hora d'utilitzar peticions i estratègies de mitigació en situacions formals, mostrant una manca de competència sociopragmàtica. A més, es van trobar diferències estadístiques significatives també entre els parlants nadius i els aprenents en l’ús de les formes de tractament en fer peticions en tres situacions concretes. Aquesta tesi conclou amb una discussió sobre les implicacions pedagògiques d’aquests resultats per ensenyar als aprenents a utilitzar les peticions en grec de manera adequada en diverses situacions comunicatives, tot seguint els estàndards de cortesia del grec. Finalment, aquest estudi estableix les bases per a futures recerques sobre la Pragmàtica de la Interllengua dins d’aquesta combinació de llengües poc explorada i fomenta una investigació més profunda sobre les estratègies de petició en diferents contextos lingüístics.