L’alternança [w] ~ [β]/[ʋ] en català: estat de la qüestió i anàlisi experimental

Abstract

Aquest treball analitza l’alternança entre la semivocal labiovelar [w] i les aproximants [β] i [ʋ] en català, un fenomen morfofonològic que presenta una gran variació, tant entre individus com entre dialectes. L’estudi combina una revisió crítica de les principals propostes teòriques sobre el fenomen, una anàlisi diacrònica i dialectal, i una prova experimental basada en la flexió i derivació de paraules reals i pseudoparaules susceptibles de presentar l’alternança, realitzada amb cinc parlants de varietats diferents. Els resultats mostren una clara inconsistència en l’aplicació de l’alternança, fet que n'evidencia la baixa productivitat actual. En vista d’això, es defensa una proposta basada en regles menors condicionades per marques lèxiques com la de Lleó i Mascaró (1976), i es rebutja la possibilitat d’una sistematització plenament fonològica. El treball posa de manifest fins a quin punt la variació pot limitar la regularitat dels processos morfofonològics en català i en llengües naturals en general.