Masculinities: from hegemony to diversity

Abstract

[eng] The object of this dissertation is masculinity as social identity in a specific geographic and historical location (Barcelona, Spain, 2019-2022). Our theoretical framework are the most influential authors in the Anglo-Saxon tradition of men and masculinities studies (e.g. Pleck, 1981; Connell, 1987, 2005) and gender roles (e.g. Wood & Eagly, 2010, 2012). These authors posit the existence of a consensual, culturally dominant form of masculinity (generally referred to as “hegemonic masculinity”) and that men who perform that masculinity are valued more highly than men who deviate from that norm. We have undertaken to empirically test those hypotheses. Using a modified form of the Q-sort interview (Watts & Stenner, 2005, 2012), we assessed the attitudes towards masculinities of 54 adults living in the Barcelona metropolitan area. We presented them with a Q-set (collection of stimuli) of 20 thirtysecond video fragments of 20 different men and asked them to rate their impression of the masculinity and likeability of each individual on two scales from - 3 to +3 while discussing their choices out loud. Interviews were recorded (audio + video) and transcribed for subsequent analysis, producing both quantitative (scores) and qualitative (recordings) data. Interviews took place using a specially developed computer app, which facilitated data gathering and enabled us to interview over Zoom. Including Q-set development and instrument testing, a total of 129 interviews took place. In order to test a hypothesis of a single, local, hegemonic masculinity, participants were recruited in different clusters of interconnected individuals (snowball recruitment) that were considered likely to provide counterexamples to such hegemony (e.g. young feminist women, older gay men, men who are serving prison sentences). Our hypothesis was that, in the 21st century, hegemony would fragment along the lines of epistemic bubbles (culturally distinct communities) (Nguyen,2020). Our results contradict the prediction of traditional men’s studies texts, which would lead us to expect a positive correlation between likeability and perceived masculinity scores when evaluating observed male subjects. There are, as we predicted, different patterns and content in the responses of each different cluster, which represent different epistemic bubbles. Scoring patterns and qualitative output point to “gay” operating as a distinct gender role, with its own mandates and stereotypes (not as a sexual orientation). Men whose style of self-presentation fit the “gay” stereotype scored highly in likeability, while hypermasculine or ambiguous homosexual men scored much lower. Our data points to the stigmatization of “rough” (hypermasculine) gender expressions, which tend to be perceived as linked to low social class. Negative stereotypes regarding heterosexual men were present in the content of all clusters, including heterosexual men who were serving a prison sentence. Reflecting on our conclusions and their social relevance, we believe we have documented a process of fragmentation of the masculinity that had historically been described as “hegemonic”. Different communities have very different understandings of masculinity, which points to the need to develop community-specific materials and strategies when working to prevent gender violence, for example, in a diverse and increasingly multicultural city like Barcelona. Given the negative stereotypes seen in our research affecting “rough” masculinities, efforts need to be made to ensure that all forms of masculinity are engaged in outreach efforts, and not just middle-class, White styles of male gender presentation. Finally, we hope our efforts to develop a fully integrated mixed methods instrument based on Q-methodology that is Zoom-compatible and can reach a broad and diverse range of participants in very different settings, including prisons, can serve as a valuable precedent for research into attitudes and impression formation. Our experience is that it has produced a rich and nuanced dataset and has allowed us to include otherwise unreachable participants.

[cat] L'objecte d'aquesta tesi és la masculinitat com a identitat social en una ubicació geogràfica i històrica concreta (Barcelona, Espanya, 2019-2022). El marc teòric de referència són els autors més influents de la tradició anglosaxona d'estudis sobre homes i masculinitats i rols de gènere. Aquestes autores parteixen de l'existència d'una forma de masculinitat consensuada i culturalment dominant (en general descrita com a “masculinitat hegemònica”) i suposen que els homes que performen aquesta masculinitat seran més valorats que els homes que es desviïn d'aquesta norma. Hem provat empíricament aquestes hipòtesi. S’ha aplicat una variant de l'entrevista Q-sort, emprant com estímuls 20 vídeos de trenta segons de 20 homes diferents, demanant a successius panells d’observadors que puntuessin la seva impressió de la masculinitat i l’agradabilitat de cada un d’aquests individus en dues escales numèriques, alhora que es gravava les seves impressions comentades en veu alta (anàlisi integrada de dades quantitatives i qualitatives). Les entrevistes es van realitzar a través d'una aplicació d'ordinador desenvolupada especialment per a aquest projecte que facilitava el registre de dades i va permetre fer les entrevistes a través de Zoom, arribant així a un conjunt de participants molt més divers. Incloent el procés de desenvolupament del Q-set i de l'instrument, es van realitzar un total de 129 entrevistes. Per a posar a prova la hipòtesi d'una única masculinitat hegemònica local, els participants van ser reclutats en diversos agregats d'individus connectats entre si (bola de neu) de grups que havien de servir de contraexemple de la hipòtesi d’una única “masculinitat hegemònica” (e.g. dones joves feministes, homes gai grans, homes que compleixen condemna en un centre penitenciari). Una hipòtesi alternativa era que, en el segle XXI, l'hegemonia es fragmentaria definint bombolles epistèmiques (comunitats diferenciades). Els resultats contradiuen la predicció de la literatura tradicional d'estudis de masculinitats, que implicaria una correlació positiva entre les puntuacions d’agradabilitat i de masculinitat percebuda en observar els vídeos d'homes. Tal com predèiem, hi ha pautes de puntuació i continguts diferents en les respostes a cadascun dels agregats, que representen bombolles epistèmiques diferents. Les puntuacions i les dades qualitatives revelen que el concepte “gai” opera com un rol de gènere diferenciat, amb els seus propis mandats i estereotips (no com una orientació sexual). Els homes l'estil d'expressió dels quals encaixa en l'estereotip “gai” van obtenir puntuacions molt altes d’agradabilitat, mentre que els homes homosexuals hipermasculins o ambigus van rebre puntuacions molt més baixes. Les nostres dades apunten a una estigmatització de les expressions de gènere “bastes” (hipermasculines) que tendeixen a ser percebudes com a pròpies de classe social baixa. Els estereotips negatius referents als homes heterosexuals van ser presents en tots els agregats, incloent-hi els homes heterosexuals que compleixen condemna en un centre penitenciari. Reflexionant sobre les nostres conclusions i la seva rellevància social, creiem que hem documentat un procés de canvi i de fragmentació d’una masculinitat que històricament havia estat descrita com a “hegemònica”. Cada comunitat té una manera molt diferent d'entendre la masculinitat, cosa que apunta a la necessitat de desenvolupar materials i estratègies específics en treballar la prevenció de la violència de gènere, per exemple, en el marc d'una ciutat cada vegada més diversa i multicultural com és Barcelona. Donats els estereotips negatius constatats en la nostra recerca que afecten les masculinitats “bastes”, és necessari buscar maneres d'integrar tota la gamma de masculinitats en les iniciatives de treball amb la ciutadania, i no sols els estils de gènere propis de la classe mitjana blanca/europea.