Llenguatge inclusiu: poder i discurs

Abstract

Aquest treball analitza críticament l’ús del llenguatge inclusiu a les institucions catalanes, identificant-ne les mancances, els límits normatius i les tensions entre usos socials reals i polítiques oficials. La hipòtesi central sosté que la resistència institucional al canvi lingüístic respon a una por simbòlica a la pèrdua de la llengua catalana, fet que pot provocar-ne la fossilització. El treball contrasta els discursos normatius amb propostes emergents, com el llenguatge no binari recollit a la Guia gramatical de llenguatge no-binari de Raig Verd, i reivindica una mirada interdisciplinària. S’hi argumenta que el llenguatge és una eina de justícia simbòlica i que les institucions han d’adaptar-se als canvis socials per garantir la vitalitat democràtica del català.