Impacte a llarg termini de la radioteràpia sobre la cognició i l’estructura cerebral en gliomes

Abstract

[cat] Aquesta tesi doctoral presentada com un compendi de dues publicacions científiques, aborda l'impacte a llarg termini de la radioteràpia cranial en la cognició i l'estructura cerebral en supervivents de tumors cerebrals, especialment gliomes. Mitjançant tècniques avançades de neuroimatge (volumetria), s'analitza la correlació entre aquests canvis estructurals i el deteriorament cognitiu. En el primer treball, es va estudiar una cohort de llargs supervivents amb tumors oligodendroglials (graus 2 i 3). Els resultats van mostrar que, a partir de 2 anys de la finalització del tractament amb radioteràpia +/- quimioteràpia, els pacients presentaven criteris de deterioramen cognitiu. Passats els 5 anys des de la finalització del tractament, gairebé el 40% dels pacients presentaven dèficits cognitius (sovint severs) acompanyats de pèrdua absoluta de volum de substància gris (atròfia cerebral) i dany augmentat en la substància blanca. Després de més de 10 anys, més de dos terços dels pacients (69%) mostraven deteriorament cognitiu, especiamlent en la memòria visual i les funcions executives, associat amb atròfia de la substància gris i leucoencefalopatia. Més important encara, el deteriorament cognitiu estava de forma significativa associat amb la pèrdua de volum de substància gris i l'augment de la leucoencefalopatia en aquesta població amb un supervivència esperada perllongada. Això posa en relleu la necessitat de desenvolupar estratègies futures per a pacients amb tumors oligodendroglials i una supervivència esperada llarga. El segon treball es va centrar en pacients amb sospita d'hidrocefàlia post-radioteràpia, ressaltant l'ús de la voluemtria de líquid cefalorraquidi per identificar aquells pacients que respondran a la derivació ventriculoperitoneal. Aproximadament el 50% de la cohort eren tumors glials, però també vam incloure pacients amb altres tipus de tumors primaris cerebrals, així com metàstasis i d'altres que havien rebut radioteràpia cranial de forma profliàctica. Aquest estudi és el més extens realitzat fins ara en aquesta població i mostra que el 81% (n= 26/32) de la cohort presentava deteriorament cognitiu, especialment en les funcions executives. El volum de líquid cefalorraquidi al diagnòstic d'hidrocefàlia normotensiva va ser significativament més gran en el grup que van respondre a la derivació ventriculoperitoneal. A més, l'anàlisi volumètrica del líquid cefalorraquidi, tant com a variable addicional com per si sola, aconsegueix una precisió del 92,9% en diferenciar els que responen a la derivació ventriculoperitoneal, amb un valor predictiu positiu i negatiu del 91% i 100%, respectivament. Vam observar i concloure que l'addició d'una anàlisi quantitativa del volum de líquid cefalorraquidi per ressonància magnètica als criteris clàssics de neuroimatge i test d'infusió de líquid cefalorraquidi per a hidrocefàlia normotensiva, juntament amb una alta sospita clínica, pot ajudar a identificar els pacients que repondran a la derivació ventriculoperitoneal, millorant així la gestió clínica i el pronòstic dels llargs supervivents. Els nostres resultats ressalten la necessitat de realitzar estudis rigorosos que incoporin criteris estandarditzats per definir i avaluar la disfunció cognitiva en moments clau del procés terapèutic, integrant escales funcionals i de qualitat de vida, així com tècniques avançades de neuroimatge estructural per monitoritzar els efectes dels tractaments. Aquest enfocament serà essencial per desenvolupar noves teràpies que maximitzin l'eficàcia oncològica, preservant al mateix temps la funció cognitiva i el benestar global dels pacients neurooncològics.