Dret a eliminar continguts de les plataformes o deure de restablir-los?

Abstract

Amb l’entrada en vigor del Reglament 2022/2065, de 19 d’octubre, de serveis digitals, altrament conegut com a Digital Services Act (DSA), els intermediaris digitals (pàgines web, xarxes socials, blogs, cercadors o mercats) han d’adaptar-se a un nou marc normatiu, que exigeix transparència i respecte pels drets fonamentals en l’exercici de l’activitat de moderació. Si els continguts dels usuaris són il·legals, els intermediaris els han de remoure per no perdre l’exempció de responsabilitat (art. 4-6 DSA). Ara bé, encara que siguin legals, també poden vetar-los si els consideren inapropiats (e. g. perillosos, desagradables o vulgars). Quins continguts són acceptables o no s’haurà de veure reflectit en la política de moderació de continguts, això és, els termes i normes de la comunitat que constitueixen les condicions generals del contracte en virtut del qual l’empresa es compromet a proporcionar els seus serveis perquè l’usuari publiqui entrades en el perfil propi, comenti o valori les dels altres, estableixi contacte amb altres usuaris i/o intercanviï textos, fotos o vídeos. La distinció entre el que és il·legal i el fonament contractual de la moderació de continguts és constant al llarg de la DSA (e. g. art. 3t, 17.3e, 20.1, 20.4, 21.2, 38.3 DSA). L’art. 14 DSA regula per primer cop aquests termes i condicions i, a través d’un control de contingut i transparència, desplaça la tasca de moderació cap al dret privat, que ara ha de tenir en compte l’eficàcia indirecta dels drets fonamentals en una relació entre particulars.